La marató d'Haití

El president del Brasil va dir que és una injustícia que l'últim gran terratrèmol hagi afectat Haití. S'entén perfectament el que vol dir, que plou sobre mullat en un país que està en la misèria, però en vista de la reacció internacional a hores d'ara deu haver-hi molts llocs on desitjarien haver tingut l'epicentre del sisme. A Haití fa molt temps que es foten de gana, amb la indiferència gairebé general, però com que el terratrèmol ha esclafat milers de persones s'ha organitzat una competició per veure qui arriba primer a donar més ajut per evitar que els supervivents morin de fam o d'epidèmies. Els estats actuen com si el món fos la marató de TV3: periòdicament toca fer l'altruista i, amb un dia de donacions, posar un pegat en els problemes que no s'arreglen així sinó amb pressupostos sanitaris públics més alts. I l'aeroport de Port-au-Prince, que quan el terra no tremola està desert, no dóna l'abast amb tant d'avió que arriba carregat de menjar, medecines i ministres que no fan res més que destorbar mentre es fan la foto solidària i prometen perdonar el deute extern que fins abans de la desgràcia no dubtaven a reclamar. Si en temps de calma s'hagués ajudat més aquest país, ara no caldria tanta emergència, si més no perquè la gent no hi viuria en barraques sinó en cases que no s'enfonsen tan fàcilment. Però es veu que és més raonable enviar 10.000 soldats a vigilar que la gent no es mati per un sac de blat dels excedents regalats de la UE que no pas haver-los donat abans l'ajut necessari perquè 10.000 paletes construïssin edificis amb fonaments. Amb tanta ajuda, els supervivents no sabran què fer de tant menjar, i per això deia que deuen estar esperant que els toqui el pròxim terratrèmol els països, sobretot de l'Àfrica subsahariana i del sud de l'Àsia, on hi ha més de mil milions de persones amb desnutrició i on en moren de malària un milió cada any.