Enfonsem l’economia

“Enfonsem l’economia”. En els darrers dies aquesta frase s’ha convertit en una mena de mantra més o menys publicitat per grups de tot tipus i a tots dos bàndols (ja em perdonaran l’expressió) de la qüestió. És un moviment transversal, perquè pots voler enfonsar l’economia per poder dir al final allò del “ja t’ho deia jo”, o la pots voler enfonsar perquè se t’ha ficat al cap que així la Unió Europea ens mirarà amb respecte. Dissabte el president espanyol, Mariano Rajoy, argumentava que un dels objectius del 155 és salvar l’economia catalana, perquè entre altres misèries el PIB català cauria un 30% si hi ha independència. Un 30% en base a què? En base que ho dic jo. Ah, doncs d’acord. I s’han fixat que fins ara això de revisar a la baixa ho feia gent tipus els homes de negre de l’FMI però mai el govern de torn? En fi. Per l’altre costat hem vist campanyes per retirar efectiu dels bancs per fer trontollar, diuen els promotors, les borses. És una opció. Però si es tria aquesta via seria bo pensar que l’economia deixa de ser un concepte abstracte i antipàtic, sempre en mans dels dolents, quan pot afectar la butxaca de la gent. Catalunya té una economia forta, oberta, de base industrial i innovadora, i aquesta és una de les millors cartes per afrontar el futur amb solvència. Per això els catalans hauríem de defensar-la davant tots els atacs i decrets interessats que venen de fora i alhora mimar-la des de dins.