De set en set
Resum en titulars
Llegir el diari cada dia no significa només curiositat pel que va passar ahir sinó un acte de fe en el que passarà demà, és una aposta pels costums, les convencions i la continuïtat; per això les revolucions cancel·len les velles capçaleres i imposen el butlletí oficial en múltiples formats. Cada vegada és més difícil comprar un diari de paper; fins no fa tants anys, tothom trobava un punt de venda en qualsevol desplaçament urbà, ara cal proposar-s’ho i fer un full de ruta. L’any passat l’Ajuntament de Girona no va renovar la llicència a un quiosc amb l’argument que no cal garantir l’accés a la premsa perquè existeixen els mitjans digitals. I no és cert: a través d’internet, molt poca gent s’informen; el que fan és entretenir-se en banalitats i rebre consignes. Sí que és factible accedir al Walt Street Journal o al Corriere della Sera, tant des de Sarrià com des de la Pobla de Segur, i això és en si mateix un avenç prodigiós, però a l’hora de la veritat la immensa majoria s’esgarrien en cerca de la satisfacció immediata, sigui en l’àmbit sentimental o en l’ideològic. L’avi que llegia La Vanguardia en rotogravat rebia molta menys quantitat de dades però era més savi que el seu net enganxat a WhatsApp. Repassar els patufets de l’editorial Bruguera ens donaria més capacitat de comprensió dels esdeveniments actuals que el 99% del contingut dels mitjans digitals, en què trobar una informació solvent i contrastada és tan difícil com que hi hagi una frase sintàcticament correcta. D’aquí a pocs anys, llegir el diari serà una excentricitat, com saber llatí.