‘Keep them all in awe’

És un recurs tan antic, que existeix des que la humanitat s’organitza en societat. Keep them all in awe vol dir “mantingueu-los tots amb por”. És un dels mecanismes de control polític que ja va definir Thomas Hobbes el segle XVII al Leviatan. Quan una minoria és incapaç de governar una majoria per manca de legitimitat exerceix sobre ella un control social consistent en això, a provocar un terror reverencial. Aquesta paüra ha de provocar un efecte paralitzant a l’altre fins al punt que li faci més por la rebel·lió que la submissió. Perquè aquesta por sigui creïble, abans s’han hagut de donar mostres versemblants d’atemoriment encara que després, a la pràctica, sigui impossible atemorir tothom tota l’estona. La gràcia del keep them all in awe és que a través d’aquesta creença s’evita que ni tan sols comenci la confrontació. Segle XVII. Si Hobbes visqués avui i pogués fer una reedició de la seva obra, segurament hi inclouria l’article 155 de la Constitució. Es fan càrregues policials en municipis, edats i condicions diferents i s’estén la idea que a tothom li pot tocar el rebre. S’empresonen dos líders d’organitzacions pacífiques i ja estan els caps de turc servits en safata a mode d’humiliació, escarment i exemplificació. Fins aquí, la mostra pública del que s’és capaç de fer. Acte seguit, el 155, una amenaça al conjunt de la societat per atemorir la independentista i posar-li en contra la que no ho és. I tot per provocar exactament això: la dominació política sense ni tan sols desenfundar el BOE. És dijous i encara queden els pròxims capítols de confrontació. Però el que diu el manual és que la minoria que pretén dominar comença a mostrar feblesa quan proposa anar retirant amenaces a canvi que la majoria renunciï als seus objectius. És a dir, si Hobbes estigués entre nosaltres, li diria, a Puigdemont, que, quan li proposin anar alliberant Cuixart, Sánchez, els Mossos, TV3 i el Parlament a canvi de renunciar a la independència, voldrà dir que uns han perdut la por i els altres, la partida.