A la tres
Dia 1
Constituïm la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social. Eren les 15.27 del divendres 27 d’octubre del 2017. Anotin-s’ho perquè la declaració d’ahir del Parlament, ara sí, farà que hi hagi un abans i un després. Ha estat un part llarg, difícil, complicat, dur, dolorós, en què en algun moment temíem per la vida de la criatura, però finalment ha nascut la República Catalana. Però, no ens enganyem, es passarà uns quants dies a la UVI perquè ha nascut feble, molt feble. I ara cada dia que passi serà un triomf. I si parlo de part, creguin-me, és perquè això d’aquests darrers dies ha estat molt complicat (Mare de Déu, quines contraccions!) i perquè ahir al Parlament, després de dies d’estira-i-arronses, i de molt patiment, en el moment del naixement hi va haver un esclat d’alegria. No s’enganyin, serà llarg, tot plegat. Però cada dia que passi serà una victòria. Celebrin-ho, i celebrin-ho pensant que sortirà bé. No facin vostès el que alguns feien ahir, i és que s’anaven felicitant mentre s’anaven dient en veu baixa allò de “ara només falta saber quant durarà, això”. Coi, quin optimisme, per ser els pares de la criatura, no? Serà dur? Segur. Molt. Ho va deixar ben clar el president Puigdemont en la seva primera intervenció com a president de la República: “Ciutadans de Catalunya, venen hores en què a tots ens pertocarà mantenir el pols del país, del nostre país, de mantenir-lo en el terreny de la pau, el civisme i la dignitat.” Doncs ja ho saben. No serà bufar i fer ampolles. Com deia Mas, “ningú ens espera”. Ningú ens esperava però ja hi som. I no s’esperin ara cap reconeixement immediat. Serà un comptagotes, tot plegat, i passaran dies, potser mesos, abans no veiem res definitiu. Una certa normalitat serà, els propers dies, sinònim d’èxit. Tranquil·litat. I deixem que la criatura guanyi pes sense esperar cap gest. Cap gest, és clar, que no sigui el del govern espanyol i la piconadora de l’article 155, que els serà tan complicat d’aplicar que per això Rajoy ja vol convocar eleccions. La celebració d’ahir ja no els la treu ningú, però siguin conscients que venen temps difícils, molt difícils. Però també que després del dia 1 ve el dia 2, i el 3...