Vuits i nous
L’any de l’octubre
“Les grandeses i els errors continguts en un sol mes just
Vam començar l’octubre anant a votar i l’hem acabat amb mig govern a Brussel·les demanant empara per les conseqüències d’aquell acte que la policia va convertir en heroic. En mig, dues declaracions d’independència, i dies de tot: dies d’eufòria i dies de planys. Escorcolls, detencions, la Generalitat intervinguda, dos líders cívics a la presó, i més presons anunciades. Algú ha dit que hi va haver dies tan llargs que haurien cabut en un any. Si més no, ha estat un octubre que ha contingut més coses que alguns anys sencers. Jo diria que tots ens hem envellit una mica. “Era de nit en el solitari octubre del meu any més immemorial...” Solitari, no ho sé, estimat Poe. Memorables, l’octubre i l’any, ja hi pots comptar.
El conseller Santi Vila ha reconegut, a final de mes, que ell no havia instruït cap ordre al seu departament perquè s’organitzessin les estructures d’estat que havien d’entrar en vigor així que la independència del dia 27 fos declarada. Ha acusat altres consellers d’igual inactivitat. Sigui cert o no, el cas és que ni el 27 d’octubre ni els dies següents no es van aplicar ni se’n va saber res. La CUP, el partit que va fer accelerar la declaració de la independència, la portaveu dels que clamaven “tenim pressa” opina com Vila: no hi havia res preparat. Ha dit també que la construcció de la independència exigirà mesos i potser anys. Puigdemont, des de la seva tribuna belga, també va parlar d’un temps dilatat. L’imprescindible, suposo, per treballar millor i acumular els efectius humans i polítics amb els quals no hem comptat, com les eleccions del 27 de setembre van demostrar. No, no érem prou.
L’Estat, amb Rajoy com a intèrpret, ens vol rendits i humiliats. En un discurs que no devia haver escrit ell, es va preguntar: què hauria fet França si Alsàcia hagués actuat com Catalunya. Alsàcia: punt sensible. França potser hauria fet el mateix si els seus dirigents haguessin actuat tan desastrosament com ell, no permetent el referèndum acordat que ens hauria evitat, als uns i als altres, aquest tràngol.
Hem de concórrer a les eleccions convocades per Rajoy i que hauria convocat Puigdemont, en un dels dies d’octubre que van caber en un any, si els del “tenim pressa” no l’haguessin titllat de “traïdor”. Si en les eleccions el nacionalisme no és fort, el catalanisme serà escombrat per molts anys. Respectarà l’Estat l’escrutini si l’independentisme guanya?, es pregunta Puigdemont. Haurem de fer que els respecti. Sigui quin sigui el resultat, gent sense feina o a la presó. Potser avui hi entrarà el govern sencer. Mai no havia tingut, en democràcia, amics tancats. És la pena més gran. Novembre. Avui, dia de Difunts: pare, Jordi, Santi, Jaume: encara no ha estat possible; faltàveu, també, vosaltres.
