500 anys protestant

En aquell temps que estudiava a Girona, a les escales de Sant Martí, pujant a la dreta, hi havia el taller d’un escultor i a prop de la porta d’entrada s’hi llegia una inscripció: “Voe soli” –“ai dels que van sols”, frase bíblica del Cohèlet, capítol 4, verset 10–. El professor de religió d’aquell seminari farcit d’estudiants de capellà, d’aquella gran casa humida i freda, ens deia que el malvat Luter es va valer d’aquesta sentència bíblica que amenaça els qui van sols, per fer cofis i mofis amb una monja, esquivant així la maledicció divina.

Dimarts passat, 31 d’octubre, va fer exactament 500 anys que Martí Luter va penjar a la porta del temple del castell de Wittenberg, ciutat alemanya situada a la riba de l’Elba, a l’estat de Saxònia-Anhalt, les famoses 95 tesis, una furient denúncia contra la degradació moral de la Santa Mare Església Catòlica, que havia arribat a uns extrems autènticament escandalosos. Luter denunciava la venda d’indulgències, el gran negoci que, pagant, assegurava la salvació eterna als creients o els evitava anys de purgatori. Denunciava també l’abusiva venda de suposades relíquies de suposats sants, el tràfec de càrrecs eclesiàstics, rendes, propietats, delmes, etc. Tot això denunciava el “malvat” Luter, i fins el professor d’història pontificava que “Lutero pertenece a la piara de Epicuro” –perquè aquells ínclits professors (no pas els alumnes) a classe parlaven en castellà.

Cinc-cents anys de protestantisme, però com si res: les esglésies cristianes estan separades i ben separades, tot i seguir el mateix fundador, els mateixos manaments, el mateix evangeli. Últimament sobretot, hi ha hagut grans trobades, diàlegs impensables, reportatges, viatges, fotos i abraçades. Penso sobretot en Joan Pau II, el personatge de l’espectacle, perquè es dirigia sobretot als ulls. Va ser un globe trotter blanc que ho corregué tot, aglutinà masses, ocupà les portades dels mitjans, es reuní amb tothom, celebrà misses multitudinàries, entusiasmà joves d’arreu del món, però res de res, tot segueix igual, les esglésies seguidores de Jesucrist continuen igualment separades. Potser resultarà cert allò que ens digué a Jerusalem un monjo etíop d’aquells que vigilen el terrat del Sant Sepulcre: la doctrina de Crist és tan sublim, tan extensa, immensa i universal, que no es pot acaparar en una sola línia de pensament i/o doctrina.