Vuits i nous
Exili forçós
“Demanen l’extradició de Puigdemont, i li prohibeixen sortir de Bèlgica
En circumstàncies normals, vull dir si no hi ha una guerra o uns desplaçaments humans massius pel mig, els estats són més afables amb els estrangers que amb els seus administrats. Els administrats són objecte de lleis coercitives, com totes les lleis, perquè sempre són sospitosos d’alguna cosa. Als estrangers se’ls celebra, d’entrada, la condició de turistes que deixen dividends i multiplicands. Una altra cosa és la gent: la gent mira amb recel l’estranger i fins i tot el turista. La gent no sap res i sempre s’equivoca i per això mereix correctius al Codi Penal.
La justícia belga va deixar lliures diumenge el president Puigdemont i els quatre consellers que l’acompanyen en l’exili. Seguint el meu fil argumental, hauríem de veure quin tracte diferent no haurien rebut de la mateixa justícia si haguessin estat uns belgues disconformes amb l’organització estatal d’aquell país, però de moment sabem que el jutge belga va trigar tot un dia per interrogar-los i escoltar-los, a diferència de la jutgessa espanyola, que en cinc minuts i consultant el mòbil va decidir que la part del govern de Puigdemont que s’havia mantingut a Espanya eren carn de presó perquè el fiscal així ho considerava. Un periodista espanyol va preguntar al portaveu de la justícia belga si Puigdemont i els seus anaven emmanillats. Va fer molt bé de preguntar-ho. Així vam poder veure la cara de sorpresa del portaveu i escoltar la seva resposta: per què hi havien d’anar, si no oferien cap perill per als policies que els acompanyaven ni hi havia risc de fuga? Els presos sortits de l’Audiencia Nacional devien presentar més riscos, perquè van entrar emmanillats per l’esquena a la presó després d’un viatge vertiginós de quatre hores que s’hauria resolt en una.
El govern del PP, que va “respectar” l’empresonament espanyol, ha “respectat” igualment l’alliberament belga. A veure: una cosa o l’altra. ¿I el PSOE, que veia l’empresonament “desproporcionat”, també troba, en bona lògica, “desproporcionat” l’alliberament? La jutgessa espanyola havia sol·licitat l’extradició dels fugitius per allotjar-los en una cel·la. Mentre s’ho rumia, el jutge belga no els deixa sortir del seu país i encara els obliga a tenir-hi un domicili propi, amb menjador, dormitori, aigua corrent i porta al carrer.
La carona que fan els del PP indica el seu desconcert. Van delegar en la justícia la resolució política del “conflicte català” i els han sortit uns jutges i uns fiscals d’encara més extrema dreta que els han tirat enlaire la “pacificació” que pretenien amb la convocatòria d’eleccions. Ells s’ho han buscat. La justícia espanyola llegeix la premsa de Madrid, portaveu dels que volen “Puigdemont a prisión” i la destrucció de Catalunya. L’estrangera manté la bena dels ulls més ben subjectada.
