Vagues polítiques

Demà hi ha convocada vaga general a Catalunya. Tot i que la Intersindical-CSC la justifica per motius laborals, a ningú se li escapa que aquesta és una convocatòria de caràcter polític, una manera de protestar contra la persecució jurídica dels membres del govern i la mesa del Parlament. Tampoc se li ha escapat a Foment del Treball, que ahir mateix va denunciar la convocatòria davant el TSJC, ni als sindicats majoritaris, la UGT i CCOO, que han optat per no sumar-s’hi ni tan sols en format d’“aturada de país”, com van fer el 3 d’octubre en protesta per la violència policial de l’1-O. Tampoc les patronals Pimec i Cecot, que es van sumar a l’anterior aturada, han avalat aquesta vaga. Vivim moments extraordinàriament greus que requereixen mesures també extraordinàries. Probablement amb aquesta màxima molts s’hi poden sentir a gust. L’atac a la democràcia que suposa l’empresonament de mig govern no té precedents. Aquest diari, per exemple, s’adhereix a la vaga de demà. Ara bé, és aquesta la millor via de protesta? La resposta no sembla tan clara. Hi ha ganes de dir prou i que s’escolti, però probablement l’economia catalana no necessita més sotracs (amb els que rep de la intervenció de la Generalitat i el discurs de la por ja pateix prou). D’altra banda, en un escenari de forta precarització es crema la principal arma de defensa dels drets laborals. El dilema està servit.