Vols dir?

Uns notables en nombre de 170 han produït un manifest en què proposen que els partits, sobiranistes o no, concorrin a les eleccions del 21 de desembre amb tres punts comuns: llibertat per als consellers de la Generalitat presos, derogació de l’article 155 que ha fet decaure les institucions pròpies i la celebració d’un referèndum acordat amb l’Estat per decidir el futur de Catalunya, dins o fora d’Espanya o en una altra acomodació. Entre els notables hi ha de tot. Hi ha gent del “tenim pressa” penedida i hi ha en Raimon, que fins ara s’havia mantingut callat com si no fos d’eixe món. Benvingut, Raimon. Per altra banda, el president Carles Puigdemont s’ofereix des de l’exili a encapçalar una llista amb la intenció de reforçar el paper dels partits sobiranistes, que han de treure un gran resultat per fer front, diu, a les maniobres que l’Estat maquina per destruir políticament Catalunya. Ni en el paper dels notables ni en les paraules del president detecto cap apel·lació a la independència, no de manera immediata. Tampoc en els comunicats que els presos emeten. Resistència, democràcia, recuperació de les institucions... I, alguns, el referèndum, la negativa del qual per part de l’Estat és l’origen de la situació que deplorem. Som on érem? Més enrere: sonen els ecos de “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” de la manifestació de 1977, prèvia a l’arribada de Tarradellas de l’exili.

Ara es comencen a sentir veus de “jo ja ho deia”, a càrrec dels que no havien previst ni de lluny la situació actual o negaven que s’hi pogués arribar. M’apunto al manifest dels 170, tot i no ser jo notable, i no m’apunto gens al “jo ja ho deia” perquè francament em sembla poc elegant. Si de cas jo soc o he estat del “vols dir?” insistentment repetit aquí: vols dir que sumem?, vols dir que serà tan fàcil?, vols dir el suport d’Europa?, vols dir que partits renuents a la independència a l’hora de la veritat s’hi adheriran?, vols dir que l’Estat espanyol és tan dèbil, si en volem fugir per la seva brutal i poc democràtica fortalesa?, vols dir la pressa?, vols dir de no convocar eleccions? Em vaig creure que hi havia “estructures d’estat” a punt. No n’hi havia. No es va preveure ni una defensa sòlida: els advocats dels consellers són els mateixos que els de la mesa del Parlament, i no donen l’abast davant la maquinària judicial de Madrid, sobrada d’efectius i de perversitat.

Els partits sobiranistes volen incloure en les llistes “autonòmiques” els consellers empresonats o exiliats. Humanament és encomiable, però vols dir? Una reserva política cau sobre seu si ells mateixos diuen que ara l’objectiu és l’endreça, el blindatge, la cautela, fer-ho millor... “El camí serà llarg”, advertia dimarts el president a Brussel·les.