Un segell i un compte de Twitter

El govern legítim de Catalunya ha anunciat la posada en marxa d’un compte de Twitter per anar informant de la seva activitat. ¿Què és un compte de Twitter comparat amb l’aparell d’una administració autonòmica o, encara més, amb l’estructura d’un estat? Ben poca cosa, certament. Però aquesta no és una situació inèdita en la història de Catalunya i cal no menystenir el paper de la propaganda i de la creació d’un imaginari. Prat de la Riba ja va defensar que amb el poder d’un segell i un llibre d’actes podria, a través de la Mancomunitat de Catalunya, donar força als seus ideals. Tarradellas va mantenir en vida la institució de la Generalitat amb la possessió d’un segell i paper de carta. És per això que és molt important que el govern legítim dugui a terme una política comunicativa coordinada, que ens parli dels actes i contactes que s’estan duent a terme a l’exterior, però també que doni veu als consellers que estan tancats injustament a la presó. De fet, aquesta tasca de comunicació l’hem trobat a faltar durant uns dies, quan sovint ens hem trobat orfes o desconcertats. El fet que el govern legítim tingui una veu pròpia, no treu que des de l’interior no es pugui seguir treballant. Aquesta no és tampoc una novetat en la nostra pròpia història. Mentre Tarradellas mantenia encesa la flama a Saint-Martin-le-Beau, des de la resistència interior es lluitava per la caiguda del règim franquista i la restitució de les institucions catalanes. No era incompatible una cosa amb l’altra i no significava que es menystingués la institució a l’exili pel fet de resistir internament. Com a l’any 1980, amb les primeres eleccions catalanes del règim del 78, no necessàriament ha de sorgir un govern amb la mateixa distribució del de l’època anterior. El que és important, com va passar aleshores, és que es mantingui el compromís inequívoc amb el punt de partida: aleshores es tractava de defensar l’autonomia, ara de defensar la declaració d’independència.