La Barbizon garrotxina

A prop del famós bosc i castell de Fontainebleau, al sud de París, hi ha el poble de Barbizon, conegut sobretot perquè uns quants pintors s'hi establiren i van crear el que s'anomena l'Escola de Barbizon. Es tracta de pintors d'estil realista però d'entonació lleugerament romàntica que es caracteritzen per haver-se especialitzat en el paisatge i l'estudi directe del natural. Aquesta escola influí en tota la pintura francesa del segle dinou i, sobretot, en l'impressionisme.

En un poble al sud d'Olot, enclavat en una vall on neix el riu Brugent a redós de la muntanya de la Salut, als anys cinquanta del segle passat hi va haver una concentració de pintors paisatgistes que no hi ha hagut mai ni enlloc més en aquest rodal. La majoria eren pintors que hi passaven l'estiu i venien de Barcelona, Sabadell, Girona, Vic, Terrassa, Igualada... Aquest poble, que és el meu, està envoltat d'un paisatge meravellós, de fondalades esponeroses i boscos gemats, de magnífics racons i vores de riu, vells molins, muntanyes opulentes i carrers històrics. Així almenys m'ho feia veure el meu pare, aficionat a la pintura i amic de tots aquells pintors que venien al poble. I és que el nostre indret paisatgístic no falla mai (Pla dixit); una altra cosa són les bestieses que es fan i s'han fet al poble. A la Fonda Finet hi ha molts testimonis documentals d'aquella època esplendorosa, guardats amb interès i cura per la família Serrat, que feia uns tractes especials en l'hostalatge dels pintors. Ara que tants pobles s'espavilen (diguem-ho així) a ressuscitar o crear fires i commemoracions de tota mena, trobo estrany que al meu no s'hagi fet mai ben res per recordar, i si convingués revifar, aquella època aproximadament miraculosa i única, en què un reguitzell de bons pintors van convertir Sant Feliu de Pallerols en una petita Barbizon garrotxina.