opinió

Vic, l'«informe Roca» i l'empadronament d'immigrants

Segons la legislació vigent, no es pot exigir a cap estranger cap més requisit d'identitat que el seu passaport per inscriure'l en el padró

Els ajuntaments s'han d'abstenir de fer, a efectes d'inscripció en el padró, qualsevol tipus de control sobre la regularitat o no de la residència dels estrangers

M'estranya que arribats en aquest punt el periodisme encara no contrasti les fonts. Els que hem tingut l'oportunitat de llegir l'informe Roca sobre l'empadronament dels immigrants a Vic podem afirmar, sense cap dubte, que no avala la tesi de l'Ajuntament; senzillament, fent gala de la retòrica  que caracteritza el benvolgut company Miquel Roca, es presenta com a bona una actuació que els experts en dret d'estrangeria (subcomissió d'estrangeria del CGAE, comissió de defensa de l'ICAB i d'altres) així com funcionaris de l'administració pública central i autonòmica han criticat. 

Què diu l'informe?, senzillament: «En aquest moment, estic en condicions de dir que l'actuació de l'Ajuntament de Vic no pot ser titllada de cap manera d'incorrecta o contrària a la llei (...) estem davant d'un informe del secretari de la corporació (...) que encara no ha tingut traducció en cap ordenança o disposició administrativa pel propi Ajuntament.» És a dir, com sigui que no existeix cap acte administratiu de l'Ajuntament en els termes dels quals s'han fet ressò els mitjans públics, és evident que no hi ha cap actuació que es pugui qualificar com a contrària a la llei o il·legal ja que la fase intel·lectual d'un il·lícit no es pot castigar si finalment no es porta a terme o si bé iniciada l'acció es desisteix voluntàriament o s'impedeix que es produeixi el resultat.

D'aquí a afirmar, com diuen els mitjans de comunicació, que l'informe avala la posició de l'Ajuntament de Vic, donant a entendre que és «legal» no empadronar els estrangers irregulars, hi ha un llarg camí. Precisament, l'informe recomana que, com que s'han suscitat dubtes, es realitzi una consulta a l'administració central per evitar incórrer en una situació contrària a la llei si es dictés l'ordenança o disposició administrativa en els termes d'exigir el visat per a l'empadronament. 

Dit això i com que el que escriu és vocal de la Subcomissió d'Estrangeria del Consejo General de la Abogacía Española i de la mateixa subcomissió del Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya, podríem dir que, per torn d'al·lusions, em permeto aclarir alguns conceptes que, de manera errònia o tergiversant-los, s'han utilitzat i/o publicat. 

S'ha posat en boca del Sr. Alcalde de Vic que la Llei Orgànica 2/2009, de modificació de la Llei Orgànica  4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, ha introduït ex novo l'exigència de visat en el passaport per entrar a Espanya. Això no és cert. Ja l'antiga i derogada Llei Orgànica 7/1985 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya exigia el visat per entrar a Espanya llevat que una llei o tractat internacional eximís d'aquest requisit («los extranjeros que pretendan entrar en territorio español deberán ir provistos del correspondiente visado, salvo lo dispuesto en las leyes internas o en Tratados Internacionales en que España sea parte»). Aquesta redacció va ser traslladada a la Llei Orgànica 4/2000 que, després d'exigir el passaport, va dir: «Salvo en los casos en que se establezca lo contrario en los convenios internacionales suscritos por España será preciso, además, un visado»; a l'any 2003 aquesta redacció va ser lleument reformada i des del dia 21/12/2003 diu: «Salvo en los casos en que se establezca lo contrario en los convenios internacionales suscritos por España o en la normativa de la Unión Europea, será preciso, además, un visado.» Vull remarcar que la reforma operada per la LO 2/2009 no ha tocat ni un punt ni una coma d'aquest apartat de la llei; per tant, i com ja he dit, és totalment fals que la reforma de la llei exigeixi que ara els estrangers vinguin amb visat ja que aquesta exigència hi és, per llei, des del 1985. 

Pel que fa a l'obligació d'empadronar-se, cosa que almenys existeix des de l'any zero de la nostra època («S'esdevingué aquells dies que va sortir un edicte de Cèsar August manant que es fes el cens de tot l'imperi. ... I tothom anava a empadronar-se, cadascú a la seva localitat. També Josep va pujar des del poble de Natzaret, ... , al poble de David, que s'anomena Betlem,  ..., a empadronar-se juntament amb Maria, la seva muller, que estava encinta.» De l'Evangeli de Sant Lluc), cal dir que tota la legislació i normativa administrativa vigent fins avui obliga totes les persones que visquin en un municipi a empadronar-s'hi. Així l'art. 15 de la Llei de Bases de Règim Local diu: «Toda persona que viva en España está obligada a inscribirse en el padrón del municipio en el que resida habitualmente», l'art. 39 del text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya estableix: «Tota persona que visqui a Catalunya resta obligada a inscriure's en el padró del municipi en el qual resideix habitualment», i l'art. 6 de la Llei Orgànica d'Estrangeria, després de la reforma de la Llei Orgànica 2/2009, diu: «Los Ayuntamientos incorporarán al padrón a los extranjeros que tengan su domicilio habitual en el municipio y mantendrán actualizada la información relativa a los mismos.» 

Cal partir de la premissa que el padró només és un registre administratiu dels habitants d'un municipi, que l'art. 18.2 de la Llei de Bases de Règim Local diu expressament: «La inscripción de los extranjeros en el padrón municipal no constituirá prueba de su residencia legal en España ni les atribuirá ningún derecho que no les confiera la legislación vigente, especialmente en materia de derechos y libertades de los extranjeros en España»,  i fent referència a quina identificació personal dels estrangers hi ha de constar, diu la citada llei en el seu art. 16.2.f): «Número de identificación de extranjero que conste en documento, en vigor, expedido por las autoridades españolas o, en su defecto, por no ser titulares de éstos, el número del pasaporte en vigor expedido por las autoridades del país de procedencia», i el  text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya diu: «El número del document nacional d'identitat o, si es tracta de ciutadans estrangers, del document oficial equivalent.» Per tant, no es fa cap referència a l'exigència de visat o de permís de residència com a dada obligatòria que ha de constar en el padró. 

Sota el govern del PP a l'Estat, a l'any 1997 es va publicar una resolució de la subsecretaria del Ministeri de la Presidència  (BOE de 25/7/1997)  per la qual es disposava la publicació d'unes instruccions tècniques als ajuntaments sobre l'actualització del padró municipal, disposició administrativa encara vigent i que diu en referència a l'empadronament d'estrangers: «El Ayuntamiento ni interviene en la concesión de los permisos de residencia ni es competente para controlarlos. Su obligación es reflejar en un registro, el padrón, el domicilio y las circunstancias de todas las personas que habitan en su término municipal. Y de la misma manera que no debe controlar a través del padrón la legalidad o ilegalidad de la ocupación de la vivienda, tampoco debe realizar ningún control sobre la legalidad o ilegalidad de la residencia en territorio español de ninguno de sus vecinos. Una vez más debe reiterarse que la misión del padrón es constatar el hecho de la residencia, y no controlar los derechos de los residentes. Y justamente porque ésta es la finalidad del padrón, el artículo 18.2 de la Ley de Régimen Local determina que la inscripción padronal no es un acto administrativo idóneo para que de él se extraigan consecuencias jurídicas ajenas a su función.» 

En conseqüència i de conformitat amb la legislació vigent a data d'avui, no es pot exigir a cap estranger cap més requisit d'identitat que el seu passaport per poder ser inscrit en el padró municipal i els ajuntament s'han d'abstenir de realitzar, a efectes d'inscripció en el padró, qualsevol tipus de control sobre la regularitat o no de la residència dels estrangers.

Una altra cosa és que el batibull legal, jurídic i jurisprudencial comporti, tal com ja fa anys ho va batejar el meu admirat company Eduard Sagarra (advocat, doctor en Dret, professor de Dret Internacional, cunyat i soci d'en Miquel Roca), la creació d'un nou estatus de l'estranger a Espanya, «immigrant, irregular, empadronat, resident, treballador, amb ordre d'expulsió ferma i vivint legalment a Espanya».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.