Presos polítics?

Els defensors de l’acció repressiva contra l’independentisme per part de l’Estat ens porten sempre a debats semàntics per caure en un espai de definicions jurídiques on la boira nominalista ens allunya del que és important: l’Estat espanyol empresona i persegueix persones per les seves idees polítiques. El debat jurídic ens porta a una trampa on les lleis ens diuen que s’adapten a un seguit de criteris que aparentment són garantistes i democràtics, obviant que l’ordenament jurídic ha sigut abans de tot manipulat perquè es pugui represaliar de manera arbitrària.

Per escapar del debat jurídic hem de mirar amb certa perspectiva com l’Estat espanyol actua contra la dissidència política. La repressió dels vaguistes des del 2010 ha sigut denunciada sistemàticament per l’OIT any rere any. L’article 315 del Codi Penal és un article ad hoc dissenyat per poder actuar amb arbitrarietat contra els participants en piquets durant una vaga. Ja existeixen figures penals contra la coacció i l’amenaça de violència, el 315 és un article dissenyat per reprimir sindicalistes. En les darreres vagues s’han detingut 300 persones per fets que si no haguessin sigut sindicalistes no tindrien causes penals.

També el conjunt de legislació ad hoc contra el terrorisme d’ETA (que tot i derrotat no s’ha derogat cap d’aquestes lleis) provoca arbitrarietats: sense aquestes lleis uns nois d’Alsasua no estarien en presó preventiva durant tot un any per una baralla de bar, no s’haurien detingut uns titellaires per fer jocs de paraules o no s’hauria amenaçat amb presó qui feia bromes amb Carrero Blanco a les xarxes socials. Una altra llei ad hoc, la llei Mordassa, ha estat dissenyada per fer callar la dissidència sent una eina per aplicar sancions de forma arbitrària per part de qualsevol petita branca del poder de l’Estat espanyol.

No vull amb això diluir la repressió política i policial contra l’independentisme, que ha arribat a un nivell encara molt més intens tal com alerten nombroses veus internacionals. Però aquest reguitzell de lleis i actuacions arbitràries de repressió de la dissidència ens fa arribar a una conclusió. L’Estat espanyol és un estat repressiu amb els dissidents polítics de tot tipus, i altera el seu ordenament jurídic per garantir que aquesta repressió pugui aplicar-se de forma arbitrària blanquejant-se sota un tamís de legalitat, com ho farien moltes dictadures.

Els líders independentistes en presó preventiva són presos polítics? No entraré en aquest debat nominalista, el que sí que és segur és que l’Estat espanyol actua i crea lleis que li permeten actuar de forma arbitrària per perseguir i reprimir persones per les seves idees polítiques dissidents; també, i amb una dimensió encara major, els dirigents, activistes i organitzacions independentistes.