Els de l’autoengany

Enganyar: segons l’Institut d’Estudis Catalans, fer caure en error amb una falsa aparença; mancar a la fidelitat; induir a error amb artifici i perfídia. És curiós que els que fan política amb fake-news (“els independentistes posen nens com a escuts humans a les autopistes”, “els mestres catalans difonen odi a les aules”, “a TV3 només s’hi dona veu als separatistes”, “els russos són al darrere de tot”), els que van presentar-se el 2015 amb l’aparença electoral de voler un referèndum i després se’n van apartar perquè aquell no era el seu, els que cridaven a lliurar-nos de Mariano Rajoy i després el feien president i li aprovaven el 155, siguin ara els que acusin d’engany els que sí que han complert amb fidelitat el que van dir que farien: declarar la independència.

L’han declarat però no l’han implementat. Però per un error de càlcul, no pas per un engany. L’independentisme no mentia, sinó que deia en veu alta i clara com ho anava a fer: un desbordament democràtic i pacífic emparant-se en els vots i en el dret internacional, cosa que obligaria finalment l’Estat a asseure’s en una taula abans de fer servir la violència. Es basava en un càlcul que ningú, ni tan sols els qui ara els recriminen haver enganyat, no posava en dubte perquè seria acceptar que Espanya és un estat autoritari on la repressió s’imposa als vots i a la mediació política: “En ple segle XXI, l’Estat no pot respondre amb violència, i en tot cas la UE no ho permetria.”

L’Estat, però, ha mostrat la seva cara més violenta. Només va tenir un moment de feblesa, entre l’1 i el 3 d’octubre, amb el PSOE dubtant i Podem veient-hi la fi del règim. Però el rei va posar les coses a lloc, i des de llavors l’Estat ha tancat files a favor de la resposta repressiva. I la UE, nascuda per a la resolució de conflictes per vies democràtiques i negociades a Europa, ha girat de moment l’esquena als seus principis. Ara l’independentisme està dolgut i amb presos i exiliats, però alhora és més fort i savi que abans. Té una república declarada esperant que els ciutadans la vulguin acceptar, té les opinions públiques de molts països interessades i sensibilitzades amb el que passa aquí, cosa que abans de l’1 d’octubre no existia; i, sobretot, ja sap què hi ha a l’altra banda i pot establir ara estratègies més adequades. Els qui s’aventuren un cop més a donar-lo per vençut, continuen en l’autoengany.