Doncs no, no estan bé

Com que és públic i notori que aquests darrers dies he estat a Brussel·les (ahir, per cert, moltíssimes hores més del compte gràcies a un vol de Ryanair anul·lat sense cap mena d’explicació), tothom em fa la mateixa pregunta. I ahir, després que s’emetés l’entrevista a Puigdemont i als quatre consellers a l’exili, encara més. Com estan? Com es troben? Es troben bé? M’ho van preguntar ahir un munt de mitjans internacionals (sí, quan dic internacionals jo hi compto els espanyols) que es van interessar per la seva situació; alguns perquè la volien saber, d’altres simplement per poder-hi sucar pa a les tertúlies matinals. Com que a mi no m’agrada que em deneguin entrevistes, vaig parlar amb tothom (o gairebé amb tothom). Com estan? Com els has vist? Doncs mirin, estan bé, estan cansats, estan preocupats, són conscients de la seva situació i, més enllà del que van dir a les entrevistes, se’ls veu tranquils. Parlen entre ells, fan broma, dinen o sopen junts de tant en tant i intenten, en definitiva, fer una vida el més normal possible, tot i que no se’ls veu pràcticament mai pel carrer per evitar l’assetjament que pateixen dels mitjans de comunicació. Al govern a l’exili, vaja, se’l veu ferm i unit. Puigdemont és contundent com mai, Comín conserva la ironia i diria que Puig, Ponsatí i Serret, que van entrar al govern tard o no van ser a la primera línia política, han esclatat, han explosionat, com diríem si parléssim de jugadors de futbol. Han crescut. Són valents, conscients de la situació, sòlids en els arguments, ferms i consistents. I sentint-los, potser vostès veient-los aquests dies a les entrevistes, podria ser que tots plegats arribéssim a la conclusió que estan bé. I que tots plegats correguéssim el perill de trobar-ho tot plegat ben normal. I que ens quedéssim, també nosaltres, ben tranquils. Doncs no. No estan bé. Que estiguin ferms i convençuts, i que surtin a les ràdios i a les teles cada dia, no vol dir que estiguin bé. No ho estan. Bé s’hi està a casa. I són lluny de casa, no saben què els passarà quan avui declarin i han assumit molts riscos. Ni ells no estan bé ni ho estan els que són a la presó, que no són pocs. No ho estan. Gens. Que a uns no els sentim i que a d’altres els veiem tranquils, no es confonguin, no és normal. I la bogeria es diu 155.