I les dones van votar

Ara que ja tenim a la cassola les llistes dels candidats per al 21-D, hem vist més que mai com la política acaba fent amics ben estranys –Espadaler i Iceta, només per posar-ne un exemple–. Dos dies després que s’esgotés el termini fixat per poder presentar els noms amb què cada partit vol concórrer en aquestes excepcionals eleccions catalanes s’esqueia un aniversari que des fa molts anys passa desapercebut, per normalitzat com el tenim: el 19 de novembre de 1933 les dones exercien per primer cop el dret a votar en unes eleccions. Era a la Segona República i després de llargues reivindicacions i de resistències de tot tipus. Abans la llei no ho permetia (Ai, la llei, aquesta arma que avui dia fem anar en un Dragon Khan permanent). Ni tampoc després, durant la dictadura franquista, quan ni les dones ni els homes no van poder dipositar mai un vot en una urna. El dret a vot va ser esborrat per a tothom.

“Ayer votaron por primera vez las mujeres en España. Ayer, en Barcelona –con lluvia y sin tranvías– eligieron a sus parlamentarios muchas más mujeres que hombres, y ello sin que ocurriera ninguna de las catástrofes previstas, desde siglos, para tal caso, por el terrible ‘pánico masculino’”, explicava una crònica periodística de l’època, l’endemà del 19 de novembre.

Aquelles primeres eleccions amb el vot femení va donar el poder a la dreta. Els partits d’esquerra en van donar la culpa al vot estrenat de les dones, però la història ens fa veure que la derrota va ser més per la divisió de l’esquerra que no pas per la incorporació de les dones en la tria política. Ara, passats 84 anys d’aquella fita, ens trobem davant d’unes altres eleccions que també marcaran la història del nostre país, com ja l’han marcat tots els dies, setmanes i mesos viscuts enguany amb una intensitat política, social i emocional mai vista en la nostra generació. El 21-D hem d’anar a votar en unes eleccions d’aquelles que, per excepcionals, no podem bandejar ni dones ni homes.