La suavitat del 155

El govern del president Mariano Rajoy ens va presentar l’aplicació “suau” de l’article 155 de la Constitució i la convocatòria d’eleccions per al mes que ve com uns elements “pacificadors” que havien de “rebaixar la tensió” social i política que observaven a Catalunya. L’endemà o l’altre mig govern era clausurat a la presó i l’altre mig, encapçalat pel president, havia de fugir a Brussel·les per evitar el mateix tràngol. Es veu que la decisió judicial va disgustar el govern de Rajoy perquè li trencava la voluntat “pacificadora”. Es veu que el ministre de Justícia, que es diu Rafael Catalá, va intercanviar unes paraules dures amb el fiscal que havia fet la petició carcerària i que aquest fiscal, ara difunt, li va penjar el telèfon. És “suau”, el ministre Catalá? El ministre Catalá, que es deixa créixer una mitja barbeta elegant, que té una cresta als cabells que el podrien fer simpàtic i que es mou i camina encarcarat com els gegants inofensius de les processons, va pronunciar abans-d’ahir al Congrés de Madrid unes paraules contra les víctimes de la violència policial del dia 1 d’octubre que si no reprodueixo és per no disgustar més el lector i fer aquest article passador. La “suavitat” del 155 no exclou la humiliació i la vexació. Un altre ministre, Cristóbal Montoro, està entossudit a pagar a Puigdemont la pensió que li correspon com a expresident de la Generalitat. Sembla una intenció “suau”. Fins i tot afable. Puigdemont li diu que no té cap pensió per cobrar perquè ell segueix sent president. Montoro, que cultiva expressament l’aire de dormir penjat de cap per avall d’una biga i de sortir de nit a atrapar incauts fregant-se les mans, té un retrat també als capítols evangèlics dedicats als fariseus. Manté els comptes de la Generalitat controlats, no paga res a cap proveïdor però no vol deixar Puigdemont sense pensió per fregar-li amb la nòmina que no és president sinó ex, expresident.

I mentre mig govern és a presó provisional sense fiança, els assaltants de la Blanquerna de Madrid, que tenen sentència ferma, no compliran condemna, emparats pel Tribunal Constitucional que no ens ha emparat mai res. Diu el tribunal que l’ingrés d’aquests homes a presó els comportaria “danys irreparables”. Ganes d’irritar-nos i res més. Si, com diu el ministre d’Exteriors, a les presons espanyoles es viu com un rei, per què en volen privar els de la Blanquerna? O Urdangarin, que té sang blava per contacte? Formulo la pregunta d’una altra manera: per què hi tenen sis consellers i hi volen Puigdemont i els altres?

Amb 155 o sense, no entenen res. Ens trobem en una campanya electoral obligada per ells i es pensen que amb insults, presons i xavalla guanyaran vots i que les ànsies de desempallegar-nos-en se’ns refredaran.