De reüll
Divendres negre
Sí, avui és Black Friday. Sembla que s’hagi d’acabar el món per un col·lapse mundial d’ofertes difoses per tots els mitjans imaginables i (per descomptat) pel mòbil. Potser sí que campanyes com aquesta revifen el comerç i fins i tot ajuden a tirar endavant els petits botiguers: una gran compra que obre la campanya de Nadal, quan els carrers ja s’encenen i alegrement acaben de rematar la crida a un consum que voldrien sense fi per acompanyar les festes. Si no aprofites l’oportunitat, ets un babau. Més que persones, al final ens fan sentir tristament com el que realment som en aquest món: com a consumidors més o menys valuosos en funció del nostre poder adquisitiu. A Barcelona, l’encesa dels llums de Nadal va recordar els atemptats de l’agost, i aviat s’hi veuran façanes il·luminades de groc per exigir l’alliberament dels presos polítics. La solidaritat en un llum, mentre la vida continua, malgrat tot. Perquè no hi ha més remei. I el que ahir no era normal i ens indignava avui ja ho és; la nova realitat: els morts i els ferits a la Rambla i a Cambrils; els vincles inexplicats entre el CNI i l’imam de Ripoll; els líders de les entitats independentistes i més de mig govern a la presó i, la resta, a Brussel·les; l’atac a la llibertat de càtedra dels mestres per absurdes acusacions d’adoctrinaments; el masclisme que amara el judici públic a la Manada... No; no hi ha normalitat possible. Bon divendres negre.