Caixa Girona i Fita

L'escultor Fita, de qui fa temps que redacto una biografia detallada, té, entre els seus records més persistents, la visita del president Macià a l'Hospici de Girona, on ell estava acollit de petit sota la tutela de la Diputació. De la mateixa manera que recorda la figura de plastilina que va oferir al polític, té molt clar, també, que Macià va obsequiar els diversos infants amb una llibreta d'estalvi oberta amb 25 pessetes. Fita s'autoacusa de desmanegat i lamenta que la va perdre, però en canvi, el seu company Enric Homet, encara la té. Porta el número 120 i la data del 30 de gener de 1932. El nom de la institució, en aquell moment, era el de Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya. Tenia els orígens, però, en la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona, creada l'any 1926 i que, en el període republicà, en haver-se dissolt les diputacions i haver passat les seves competències a la Generalitat, assumí el nom de la primera institució del país. Tot això es pot comprovar, exhaustivament, a l'obra Caixes i bancs de Catalunya (Barcelona, 1996), de Francesc Cabana, i al resum que el periodista Oriol Puig n'ha fet dins el seu article publicat a la darrera Revista de Girona. Després de la Guerra Civil, la Caixa de la Generalitat, evidentment, desaparegué; però l'obra i la intenció, que eren bones, foren assumides novament per les diputacions. A les nostres comarques es creà la Caja Provincial de la Diputación de Gerona l'any 1940, que ha esdevingut finalment Caixa Girona i que, en el moment de la fusió, complirà els setanta anys. Però Domènec Fita, que considera la Guerra Civil un parèntesi i la darrera institució un simple canvi de nom de la caixa anterior, reivindica el record d'aquella per subratllar que hi ha molts més anys d'història financera catalana darrere de la transformació actual. I, apassionat com és, insisteix que ho diguem.