En veu alta

Fa una temporada llarga que tinc la convicció que la lluita per la cultura, i en especial per la cultura catalana –que ha de suportar la fama d'estar molt protegida quan en realitat és víctima d'un restrenyiment de protecció escandalós–, s'ha de conduir pel procediment del que els medievals anomenaven guerra guerrejada, que té un nom actual que no es pot pronunciar, com si fos l'Innominable de la popular sèrie de novel·les. Immersos en el món del disseny sense suc i de les capelletes sense compassió ni el mínim gust per reconèixer l'obra d'art autèntica, només la que interessa per raons extraartístiques, qui vulgui fer art, qui vulgui fer cultura, s'ha de deixar de romanços, fer-ne i llançar-ho a la general consideració per tots els canals possibles, els subterranis i els de la superfície. Aquesta introducció està escrita per explicar que amb el nom En Veu Alta, antics components del grup de teatre La Vitxeta, conduïts per Dolors Juanpere i Xavier Filella, han reprès les lectures de textos literaris amb una professionalitat, amb una qualitat, extraordinàries. La setmana passada vaig poder escoltar els fragments d'Un viatge sentimental, de Laurence Sterne, traduït per Joaquim Mallafrè, que en va fer una excel·lent presentació, i asseguro que feia temps que no em divertia tant amb una interpretació ajustada en què es van anar a buscar tots els matisos del text en les veus de Dolors Juanpere, Montserrat Auqué i Dolors Esquerda. No us perdeu les gravacions al Youtube –enveualtacultura– de sonets de Shakespeare, d'un conte de Patricia Highsmith, de poesies de Xavier Amorós o de Josep Maria de Sagarra i Verdaguer. Potser és la manera de posar a l'abast de tothom la bona interpretació, de traspassar els límits d'un directe per al qual l'audiència gairebé sempre és reduïda, en aquesta mena d'actes, que és on s'ha d'anar a buscar l'obra ben feta.