Espadaler, l’home xiclet

Entre l’edifici que alberga els estudis centrals de Catalunya Ràdio, al número 614 de l’avinguda Diagonal de Barcelona, i l’edifici des d’on emet RAC1, al número 477 de la mateixa avinguda, hi ha una diferència de 137 plaques de porteria i una distància que encara no arriba als 400 metres, en línia recta; tot plegat una agradable passejada que no arriba als cinc minuts.

Aquesta proximitat entre una i altra emissora afavoreix que alguns dels personatges estel·lars de l’actualitat ho tinguin fàcil per passar d’un dial a un altre de la FM amb molt poc temps de diferència i amb un aparent, i a la vegada irreal, do de la ubiqüitat. Un dels últims protagonistes d’aquest exercici de prestidigitació espai-temps ha estat Ramon Espadaler, el portador de la flama de la democràcia cristiana a Catalunya que l’endemà d’anunciar la seva unió (política) amb el Partit dels Socialistes va ser reclamat per explicar-se a les dues emissores de ràdio.

Evidentment Mònica Terribas i Jordi Basté li van demanar el perquè d’un acord tan contra natura i l’home que va pilotar l’últim trajecte d’UDC abans que el partit de Duran i Lleida tanqués amb un deute de 16 milions d’euros ho va despatxar d’aquesta manera. Primer a Catalunya Ràdio Espadaler va assegurar: “Ni nosaltres hem fet un viatge a l’esquerra, ni el PSC s’ha mogut a la dreta.” Uns minuts més tard, després de recórrer els 400 metres fins a RAC1, a la mateixa pregunta va respondre quasi igual: “Ni nosaltres ens hem mogut a l’esquerra, ni el PSC s’ha mogut cap al centre.”

400 metres d’avinguda Diagonal i 137 plaques de porteria poden donar per molt, també per estirar la ideologia com un xiclet i fer que un home fet i dret, és a dir de dretes, es transformi en un ideòleg dels postulats del centre. Encara sort que Espadaler no va anar a Ràdio Marca, uns centenars de metres més avall de RAC1, perquè el subjecte de Societat Civil Catalana que compartirà llista amb ell i Iceta encara hauria esdevingut un salvador de la pàtria.