Cementiri nuclear

Les manifestacions, contramanifestacions, dicteris, amenaces de suspensió de militància, declaracions a favor, tancaments i la resta d'actituds personals i col·lectives que ha provocat la ubicació d'un cementiri nuclear a Ascó, les imatges de les quals totes les televisions ens han ofert a bastament aquests dies, a més dels treballs que hem pogut veure a les planes dels rotatius d'arreu de l'Estat, han tingut, fins ara, és a dir, fins al moment de redactar-se aquesta columna, una forma i un contingut essencialment polítics. Comença a ser hora que se'ns assabenti dels pros i els contres d'aital instal·lació en l'aspecte científic. Convindria que els experts de veritat en el tema dels magatzems de residus radioactius expliquessin a la societat, fil per randa, quins són els avantatges i els inconvenients, en aquest cas, els perills, de tenir-ne un al costat de casa. Com que fa molt poc una enquesta de la Generalitat entre la ciutadania va palesar la preocupació de la gent per la mala gestió dels polítics, potser ja comença a ser hora que callin una mica, sobretot si es tracta d'un assumpte en què la majoria d'ells són llecs, i mirin de fer parlar les veus realment autoritzades, que seran força més creïbles que les de qualsevol patum amb cotxe oficial i altres beneficis inherents al càrrec. És clar que estem parlant d'un tema que, sense que cap especialista ens en faci cinc cèntims, espanta, i força. Un cementiri –o magatzem, com s'estima més denominar-lo el diari madrileny Abc, que defensa la seva existència– de residus nuclears no és un abocador de matèria orgànica degradable, la proximitat del qual pot molestar per les males olors i la proliferació de gavians i altres bestioles que se n'aprofiten nutritivament, sinó l'ominosa presència d'un material gairebé indestructible, que amb el pas dels anys no perd les pernicioses propietats, ni les gruixudes i robustes parets de ciment que l'aïllen de l'exterior són, a llarg termini, garantia de seguretat. Potser vostès i jo estarem, d'entrada, protegits, però ho estaran, d'aquí a uns anys, els nostres fills?