S’endevinen canvis!

No crec equivocar-me si dic i escric que: o el meu nas funciona malament o, si no és així, podria jurar que s’està produint un canvi important en la rara i destrempada actitud de la majoria d’espanyols governants que tenen quelcom a veure amb l’actual situació incerta, desigual, patètica a vegades, maltractada i injusta de Catalunya i els catalans. És molt possible que l’actitud de la majoria no sigui el resultat d’una anàlisi acurada de la situació, no. O bé el cansament produït per la tensió que produeix l’esforç de fer veure que hom procedeix amb rectitud i justícia, quan en realitat sap que és a l’inrevés. Sigui el que vulgui, a mesura que s’acosta el 21-D augmenten les declaracions dels líders de la gran operació Catalunya y catalanismo al quarto oscuro. O bé la de ¡A por ellos! No parlen de lleis determinades, ni del 155, ni d’aspectes del Dret Internacional interpretat i ballat talment seguidilles. Ho fan perquè l’actitud de les institucions europees ha fet un canvi notable, en veure una i altra vegada la resposta popular de la massa catalanista, acudint a les crides en grans quantitats, ordenadament, sense aldarulls, sense esperit localista o partidista, sinó fent-ne expressió d’un total suport a la independència de Catalunya, de primer, i després d’assolir aquesta, ja es veurà qui lidera la nova situació. Els europeus, més d’occident que d’orient, han contemplat sorpresos la resposta massiva i repetida de milers i milers –milions algun cop– de catalans desfilant en pau, sense alterar l’ordre ni una sola vegada, tot i les provocacions de grups infiltrats de professionals provocadors de desordres. Ni una sola vegada els manifestants han caigut en el parany.

La premsa europea, i en fets puntuals la resta, han assenyalat el fet i entès que el sentiment catalanista ha arrelat amb més força que mai. Els comentaris favorables d’uns i els tocs d’atenció de les institucions europees i internacionals han reeixit i la prova és que Rajoy ha manifestat el desig que pari el trasllat de seus socials catalanes a Madrid i altres llocs. Afegeix: “Després del 21-D parlaré amb tots.” Hom no ho creu del tot: ha començat la campanya electoral. Alguns blasmen que tots els casos judicials que resten en tràmit els assumeixi el Tribunal Suprem. Com a humà és el mateix un aforat que la resta. Foment del Treball reclama estipendis per a les empreses que retornin. ERC, ara que no s’hi és a temps, sembla que veuria bé una sola llista. Els ports de Barcelona i Tarragona manifesten que treballen com sempre. Puigdemont, que gairebé tot ho veu clar, renuncia al sou d’expresident perquè encara és president. Millo, en la línia de canvi, ha estrenat almenys dos vestits. El negre de Foment, impecable. Gay de Montellà va fer una crida al diàleg i Rosell va demanar una nova etapa. El Barça, solidari, sense gols i amb mig Messi, assoleix la capçalera del grup de Champions. Tot, tot, són senyals de canvi.