A la tres
Odi a la carta
El Ministeri de l’Interior ha obert un apartat dins del seu web perquè els ciutadans puguin fer denúncies per presumptes delictes d’odi sota el títol de Situació a Catalunya: protecció de les víctimes . El delicte d’odi es va incorporar al Codi Penal espanyol , després d’una llarga lluita de diversos col·lectius, per protegir diferents minories. Concretament, el Codi Penal diu que es poden denunciar els atacs per “motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat”. Vist això, la iniciativa del ministeri seria fins i tot lloable, sobretot vist l’augment espectacular d’atacs contra els sobiranistes en els darrers mesos, amb pallisses al final de manifestacions, trets de perdigons, pintades i tuits amenaçadors, etcètera. El que passa és que no és això, aquesta és només una eina perquè es puguin fer denúncies contra el veí que penja una estelada o contra el professor que vol parlar de drets humans a l’aula.
I com és que m’atreveixo a fer aquesta afirmació? Doncs perquè és obvi que la policia espanyola i el Ministeri de l’Interior han pervertit un concepte que, repeteixo, va costar molt d’aconseguir. El ministeri ha tergiversat el concepte en usar-lo contra regidors, professors, bombers, treballadors d’un gimnàs, etcètera, per haver criticat la policia després de les salvatges càrregues de l’1-O. Aquesta és una aberració jurídica ja que no es pot atribuir una motivació ideològica a qui no té una ideologia definida, la policia. La mateixa policia que, segons els col·lectius que van promoure l’aparició del delicte d’odi al Codi Penal, no fan prou per perseguir-lo.
Ara, aquesta interpretació lliure del delicte d’odi gràcies a la força que dona l’ús de la policia, no ha d’estranyar ja que forma part de l’intent de destrucció del país que es du a terme amb l’article 155 promogut pel PP, el PSOE i Cs. L’escola, la cultura o TV3 n’han estat altres exemples dels darrers dies, però no en seran els únics.