A la Dolors

Fa uns dies em vaig assabentar que aquest rotatiu fa arribar els exemplars del diari als consellers empresonats. Des d’aquell moment vaig tenir clar que aquest breu escrit aniria dirigit a la Dolors Bassa. Com a consellera, ha passat per L’Entrevista de Televisió de Girona tres vegades i la coneixença professional prové de la seva etapa al capdavant de la UGT gironina. Però la tasca no és senzilla. Què li expliques a algú que, encara que de manera injusta, està tancat entre barrots només pel fet de pensar com pensa i defensar unes idees? És cert que gent que l’ha visitat em diu que se sent forta, malgrat la situació en què es troba, i que com és ella ja intenta ser útil en un context tan dur. No sé si aquell somriure franc que sempre té la Dolors, i que recordava Xavier Casas en l’acte d’homenatge que van fer fa unes setmanes des de la UGT, el pot mantenir en unes condicions que, per sort, a molts dels ciutadans ens són desconegudes. La duresa de saber-te tancat, malgrat que la dignitat la tinguis intacta, deu ser notable. En algun tuit, Dolors Bassa també ha expressat que, a banda dels diaris, rep correspondència de moltíssims ciutadans que volen mostrar-li el seu escalf i mantenir-la amb la força necessària, fins que la justícia posi fi a aquesta injustícia que suposa mantenir els consellers i els Jordis tancats entre reixes com a mesura cautelar. És estrany pensar que Bassa encapçala la llista d’ERC a les comarques gironines i que en canvi no ha pogut fer-ne la presentació formal, malgrat que els republicans van voler fer la presentació a Torroella de Montgrí per sentir l’esperit de la Dolors una mica més a prop. Diu que rep els diaris amb tres o quatre dies de retard. Això vol dir que llegirà aquesta columna entre divendres i dissabte. Només quedaran un parell de dies perquè comenci oficialment la campanya electoral. El tauler d’escacs polític d’alguns feia preveure que els consellers sortirien abans del començament de la campanya, pensant que si l’alliberament es produís en plena campanya podria tenir un efecte multiplicador per a les llistes que ells integren. Ara el desig és que, com a cap de llista, puguis tornar a la televisió per fer-te l’entrevista com pertocaria i que puguis ser present en el debat electoral pertinent. Perquè les idees i els programes polítics només es poden defensar des de la llibertat i mai poden tancar-se entre reixes.