opinió
La Sagrada Família i el túnel de l'AVE
Caldria posar fi a aquest clam victimista dels responsables de la construcció del temple
Esperem que vagi endavant el túnel i que no deixin de venir estrangers a visitar la Sagrada Família
Al Serra d'Or del gener del 2010 hi ha un article de l'arquitecte Jordi Bonet titulat La Sagrada Família: el moment actual i les perspectives de futur en el qual parla, lògicament, de la proximitat del túnel de l'AVE que ha de travessar Barcelona. En una part de l'article, que titula Una amenaça greu, hi diu textualment:
«L'obra que es va efectuant, promoguda pel Ministeri de Foment, i que està legalment contractada –amb una baixa temerària–, passa a tocar de la casa Milà i del temple de la Sagrada Família, monuments declarats Patrimoni de la Humanitat. És una mostra d'insensibilitat política i de manca de respecte pel patrimoni, malgrat que oficialment fan declaracions que no planteja cap perill i que el control amb què actuen és immillorable. No s'ha aconseguit que es fes un estudi seriós d'una possible variant, i la posició de l'administració és més a prop d'una incomprensible tossuderia que d'un posicionament dialogant i democràtic.»
Ja fa uns quants mesos, quan es va començar a parlar d'aquest tema, se'm va acudir de telefonar a un dels arquitectes de l'equip que actualment té la responsabilitat de l'estructura de les obres de la Sagrada Família i em va dir, textualment, que la construcció d'aquest túnel de l'AVE no representava cap mena de perill per a l'estabilitat de la façana de la Sagrada Família al carrer de Mallorca. En canvi sí que em va comentar que, al contrari, si mai caigués aquesta façana de l'església gaudiniana, el que s'ensorraria seria el túnel del tren.
I, suposant que fos veritat que aquest túnel de l'AVE representés el perill que anuncien, ¿no és més greu que pugui afectar una sèrie de veïns del carrer Provença –que són vides humanes– que no pas unes pedres, per molt que hagin estat projectades per Antoni Gaudí? Les pedres no deixaran mai de ser pedres i les persones, tampoc no deixaran de ser-ho.
Dit això em sembla que caldria posar fi a aquest clam victimista dels responsables de la construcció del temple. A més, repetiré una cosa que ja he escrit altres vegades: Barcelona va començar a construir una sèrie de túnels sota les cases de la ciutat a finals dels anys vint del segle passat i començaments dels trenta, per establir-hi la xarxa de metros urbans que tan bé serveix els barcelonins, quan les tècniques no eren tan avançades com ara, i no tinc constància que hagués protestat ningú.
Esperem que vagi endavant el túnel, que no deixin de venir estrangers a visitar les obres i que, amb les seves aportacions, per molts anys es puguin anar continuant les obres de la Sagrada Família. Serà un signe de la vitalitat de Barcelona, de l'actitud ferma i constructiva dels arquitectes responsables del temple i de la comprensió i estima dels governs municipals, que tan generosament des de fa molts anys contemplen, sense les exigències legals que tenen per qualsevol altra obra, la construcció d'aquesta església.
