Castell, amics i feina

Com aquell qui no fa res o gairebé, però sense parar, els Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres van publicant històries i vides de personatges relacionats amb la fortalesa. La presentació de l’últim llibre va resultar excepcional i he pensant que calia dir-ne alguna cosa, perquè allò que es va veure i sentir aquest dia a la sala d’actes dels Amics del Castell no és gens habitual. Un llibre (el quart de la sèrie) de només 150 pàgines i escrit per sis autors, va aconseguir que la sala quedés petita, desbordada de gent. Més encara: procurar que els sis autors hi fossin presents, i que parlant tots sis la cosa resultés tan plaent i variada, també és excepcional. I és que quan hi ha una conferència, xerrada, taula rodona o com vulguin dir-ne, i a l’escenari es veuen sis cadires, sis ampolletes d’aigua i uns quants micròfons, hom ja pateix per endavant pensant en el temps que durarà i en la mortificant quadratura de les anques sobre la dura violència del seient.

A Figueres, sovint se sent dir que la ciutat i el castell més aviat s’ignoren mútuament, que els ciutadans no són del tot conscients del que tenen i els del castell no es comuniquen prou. Si això és cert, també ho és que aquesta Associació d’Amics del Castell, presidida pel meu amic Antonio Herrera, fa mans i mànigues per intercomunicar ciutat i fortalesa, i a fe que ho està aconseguint. L’última mostra és precisament la d’aquest dia, quan la sala d’actes plena s’anava enfervorint progressivament a mesura que anava sabent més i més coses del seu castell, i això que la fortalesa porta l’etiqueta de “la bella inútil”. És clar que van ser els francesos qui la van rebatejar així, després de la rendició dels seus defensors, el 1794, en referència al fracàs de la trajectòria militar de la fortificació. Però allò cert és que, trenta anys després que el Ministeri de Defensa comuniqués que el castell deixava de tenir ús militar i que el cediria a la ciutat de Figueres, encara no s’ha aconseguit que la fortalesa tingui un ús civil concret, ni que la ciutat pugui decidir què s’hi fa o no s’hi fa. Mentrestant, els Amics del Castell no paren de publicar i d’organitzar-hi actes culturals històrics, paisatgístics, pictòrics, novel·lístics, etc. Un esforç i feina per aveïnar el castell a la ciutat més que notables. Excel·lents, diria un servidor, que no n’és soci però n’és amic.