Museus intel·ligents

Els principals museus tancaran l’any amb molt bones xifres de públic a recer del rècord de turistes que visiten el nostre país. No s’ha de demonitzar, com sovint es fa, el públic estranger. Hi ha la mala tendència a culpar-lo de la minsa presència de ciutadans en els equipaments museístics. El debat és un altre: els museus no poden tractar el públic local i el públic forà de la mateixa manera. No és que es molestin l’un a l’altre, és que simplement són diferents i demanen estímuls diferents. Alguns museus treballen en la bona línia, però els costa avançar perquè, en realitat, no depèn tant d’ells mateixos com de la manca d’unes polítiques que vinculin cultura i educació. I que apostin per programes seriosos que vagin més enllà de les típiques nits dels museus en les quals les multituds viuen la resta de l’any d’esquena als llocs on es conserva i es divulga l’art i la història. El camí s’ha de fer amb iniciatives com la que acaba de posar en marxa l’Ajuntament de Barcelona, InMuseu, que proposa visites rigoroses (res de teatralitzacions ridícules) als espais més ocults dels museus, com els tallers de restauració o els magatzems on les obres no hi van a morir sinó a despertar recerques. L’èxit d’aquest programa (6.000 persones s’hi van inscriure en la primera edició, dissabte passat) demostra una cosa: que el públic local no és una massa apàtica. Només demana que se’l tracti amb intel·ligència.