No pensis

La campanya d’aquestes eleccions trampa regalarà moments sublims. De moment ja hi ha tres casos que transparenten el nou règim implantat a Catalunya. El primer el va protagonitzar el vicepresident d’Assumptes Exteriors de la Xina quan va dir que el fet que la UE hagués avalat la política repressiva contra Catalunya, bé havia d’assentar un precedent perquè, a partir d’ara, el Parlament Europeu no amonestés la Xina per vulnerar els Drets Humans. El segon cas ens col·loca en la paradoxa que es dona sempre que la part i el jutge són una mateixa figura en el mateix judici. Aquest cas l’encarna el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, que, aprofitant l’aplicació del 155, no permet que la Generalitat presenti recurs en contra de la sentència que obliga a “retornar” les 44 peces d’art al monestir de Sixena. I el tercer cas el revela la descoberta que l’imam de Ripoll era confident del CNI.

Han amenaçat. Han colpejat votants. Han empresonat. Han prohibit paraules i colors. Han dit que la connexió russa i xinesa estaven darrere la independència de Catalunya, i tot per amagar que l’únic interès estratègic d’aquests dos països criminals és la violència de l’Estat contra Catalunya. Han habilitat ràtzies feixistes als carrers. Han dit que si el 21-D hi ha un triomf independentista, el 155 persistirà. T’han tractat, tots (dretes, esquerres i intel·lectuals orgànics i inorgànics), com un delinqüent i no com un subjecte polític. Han executat el seu projecte fundacional: eliminar el govern propi de Catalunya... No pensis en un elefant. No pensis en unes eleccions enmig d’un període traïdor i ambigu com una serp amb dos caps, un a cada extrem del cos. No pensis en un règim autoritari que et vol fer creure que encara pots pensar i dir i actuar. No pensis en una gran trampa, no.