Tupi...què?

Des del moment que el Sr. Montoro va insinuar que continuaria controlant els pressupostos catalans després de les eleccions si no guanyessin els unionistes, va quedar clar que els comicis en qüestió seran un pèl inusuals. Així mateix, mentre Madrid diu als mitjans públics catalans què poden dir i què no alhora que els imposa uns impostos impossibles de pagar, els mateixos empleats dels mitjans públics espanyols denuncien que aquests manipulen les notícies (catalanes) sistemàticament; mentre el Sr. Catalá es burla dels 1.066 ferits de l’1-O –incloent-hi el que ha perdut un ull–, el Sr. Rajoy truca a una veïna de Balsareny que diu que li han cremat una bandera espanyola (però no ho denuncia a la policia) i que resulta ser membre d’un grup ultra amb antecedents penals; mentre llacets i fonts grocs són prohibits per garantir la “neutralitat institucional”, els candidats de dos partits catalans pacífics i els líders de dues organitzacions ídem romanen engarjolats per evitar una “explosió de violència”; mentre es revela que el dèficit fiscal català del 2014 era del 8,4% (el doble que el de Baviera), es tanquen les delegacions catalanes de l’exterior com a despesa innecessària (tot i que els enviats de Madrid van quedar bocabadats en descobrir que les delegacions tenien només 30-40 empleats sense ni residències ni cotxes oficials). En fi, com diuen en anglès, “the fix is in”: una cosa com ara “el frau ja està fet”. Si es vol desfer-lo, caldria votar. Massivament, que consti.