Normalitat...?

No cal dir que aquesta campanya electoral no és normal. Si fos normal estaríem parlant de programes, de candidats/es i de projectes de futur. És una campanya per retrobar la normalitat encara que entesa de diferents maneres. La normalitat, per als unionistes, és que Catalunya continuï sent una autonomia dins d’Espanya. La normalitat, per als independentistes, és poder continuar el procés sobiranista. No és gaire normal que la normalitat no s’entengui de la mateixa manera. Després de tot el daltabaix polític amb les conseqüències de persones empresonades, exiliades i múltiples danys a tort i dret com el de la fugida d’empreses i d’altres, és més que probable i tot fa preveure que a partir del dia 22 l’hemicicle del Parlament quedi més o menys compost com estava. Una altra cosa serà el govern de la Generalitat. És tot un misteri saber el futur immediat dels candidats a la presidència de la Generalitat Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

El vot es mourà poc. Els ciutadans s’inclinen en la mateixa direcció que ho van fer el 27-S del 2015 –hi haurà més participació, que pot fer variar el resultat final–. El 21-D significarà un abans i un després per a la resta d’Espanya i sobretot per a les institucions d’Europa, que ho miraran amb altres ulls. Va ser molt destacable que el president del Consell d’Europa, Donald Tusk, en els seus intents de diàleg per trobar una solució política a la crisi entre Catalunya i Espanya demanés al president del govern espanyol eleccions immediates amb el temps reglamentari de 54 dies així com que condemnés la violència policíaca espanyola del referèndum del primer d’octubre. Rajoy va fer cas i haurà d’assumir el resultat, sigui el que sigui. Ara mateix les institucions europees –en veu baixa– estan molt pendents del resultat del 21-D. És una de les màximes preocupacions. El Brexit, el tenen més controlat que no pas Catalunya. Aquesta preocupació farà que just després del 21 de desembre pugui haver-hi sorpreses de negociació... Llavors, començaria la normalitat.