Vuits i nous
Brussel·les i Sixena
“Volen les urnes funeràries pel mateix sistema que les dels vius
Tan difícil i incert com és explicar el que ha passat i el que passa en aquest precís moment, i hi ha periodistes, opinadors i analistes que pretenen explicar el que passarà demà. Fa uns mesos, segons aquests, Oriol Junqueras era el candidat ideal del PP per presidir la Generalitat. Observaven una complicitat, unes picades d’ullet entre la vicepresidenta del govern espanyol i el líder dels republicans catalans, persona més manejable que l’inflexible Puigdemont. El PP i els seus aparells judicials mantenen Junqueras a la presó, des d’on no podrà fer la campanya que l’hauria d’encimbellar al govern de Catalunya. No se sap que la vicepresidenta hagi complert l’obra de misericòrdia de visitar el pres amical. També deien els prospectius que l’antiga Convergència, ara emmascarada amb el nom de PDeCAT, s’estimbaria i no aixecaria cap. Puigdemont, el seu líder, el pastisser d’Amer, el redactor del diari “comarcal” i “carlí” El Punt, comença a anar primer a les enquestes. L’altre dia va rebre 45.000 suports de gent que es va desplaçar a Brussel·les, on es troba exiliat. És clar: no es podia preveure que hi hauria presons i exilis. Perdonin: no es pot preveure res. Ni en política, ni en l’àmbit familiar, ni en l’evolució vital de l’arbre de carrer que tinc al davant. De totes maneres, els polítics han de ser més afinats que els periodistes. La reacció virulenta de l’Estat del qual es volen separar per la seva condició d’agressiu, l’haurien d’haver vist venir.
No em trec del cap el titular d’aquell diari: “Els separatistes catalans passegen el seu odi a Espanya pels carrers de Brussel·les.” No vaig anar a Brussel·les, també per convicció, però si parlen de mi els haig de dir que estimo Cepeda la Mora, on no he estat mai, tant com Gaziel, i gràcies a Gaziel. Com estimo “el poble de Madrid”: el de Tomás Bretón i el de tots els Mesonero Romano que han vingut després, no l’elit que controla el BOE i ho controla tot, Castella i Madrid incloses. L’odi va, si de cas, en direcció contrària. Sixena, que no reclama les obres medievals que té exiliades a Madrid, Osca, Saragossa o Nova York, vol les urnes funeràries dipositades a Lleida. El jutge ha donat instruccions perquè siguin comissades per la Guàrdia Civil, i a la força. No n’hi havia prou, amb les urnes dels vius. També volen les dels morts pel mateix mètode expeditiu. A Sixena va néixer Miquel o Miguel Servet, que dona nom a l’hospital de Saragossa. Va descobrir la doble circulació de la sang, ens explicaven a col·legi. Va morir en una foguera a Suïssa amb l’acord de catòlics i calvinistes, no pel descobriment mèdic sinó per haver qüestionat la “constitucional” Santíssima Trinitat. A Sixena, a la mateixa demarcació que Casp, es bifurquen els camins.
