Ascó

Inevitable parlar d'Ascó, avui. La decisió local d'optar a acollir el magatzem temporal centralitzat –que bonics són els eufemismes!– ens planteja el real abast de l'ordenació del territori, i com el treball d'anys i de molta gent, des de llocs molt diversos, per posar una mica d'ordre amb vista a un determinat futur, pot quedar condicionat per un acord 7 a 2, i per la voluntat d'un govern llunyà al marge de les institucions pròpies i de bona part del territori. Resulta paradoxal que decisions molt menors en impacte –una gasolinera, per exemple– exigeixin una intervenció més àmplia, amb informacions públiques, un pla especial aprovat per la Generalitat i més coses, que no una instal·lació d'aquest tipus.

I això no és nou. Recordo bé, a principis dels vuitanta, la decisió de tirar endavant Ascó II, també entre el govern espanyol de torn i l'Ajuntament, i com, entre un activista del CANC i jo mateix, i molta voluntat, ens dedicàvem a fer recursos basant-nos en el planejament urbanístic i en tot el que trobàvem. Amb un èxit, és clar, descriptible, que servia per relativitzar encara molt més l'efectivitat de tots els instruments de planificació territorial que tenim. Si el planejament –no només el municipal, perquè hi ha decisions que no poden ser només locals– no serveix per preveure coses així i preparar el terreny –mai més ben dit–, de què serveix?

Més enllà –que no és poc– del model energètic que això consolida (i m'hi jugo que la temporalitat serà d'aquelles llargues, mooooolt llargues) sobta l'interès que hi ha perquè sigui Catalunya qui rebi aquesta suposada pluja de milions i de llocs de treball que suposarà el centre. No passem sempre per insolidaris i egoistes? Doncs ara mateix el govern està dient que no cal, tot això, que ja s'ho poden quedar! A veure si encara ho restaran de les inversions garantides a l'Estatut...