Protocols absurds

Està clar que som animals socials i algú ha d’establir normes i protocols perquè les coses vagin més o menys bé. El que no m’agrada gens és que normes i protocols acabin convertint-se en dogmes uniformadors i oblidin fins i tot el sentit comú com passa massa vegades. Com a exemple esmentaré dos casos, que entre molts d’altres mostren clarament l’absurditat de com s’apliquen mesures arbitràries i forassenyades. Un cas és el menjador social que les monges dominiques tenen al barri del Raval de Barcelona. Per les característiques del barri, on tradicionalment conviuen els ressagats de l’estàndard social que imposen, a l’hora dels àpats és molt concorregut i per a gent amb situacions molt diverses. Ara bé, les caritatives monges no permeten menjar a qui abans no resi. Qui es nega a fer-ho és expulsat en dejú per uns guardes de seguretat. És molt fàcil dir que els qui hi acudeixen ja saben que van a una institució religiosa. El protocol de tanta caritat cristiana exigeix que tant creients com no creients hagin de complir una mesura sectària a canvi d’una necessitat vital, com és la de menjar. Es tracta, en el fons, més que d’un exercici de caritat d’un quid pro quo. Si ens dones la raó menges i si no ens la dones no. Ara bé, res comparat amb els protocols que s’apliquen des dels confortables despatxos de les administracions, europees, espanyoles o catalanes. En nom de la salut dels ciutadans es prohibeix als forns regalar el pa sec i els crostons als pagesos per ajudar-los a alimentar el bestiar. Consideren que és molt millor llençar-lo. Desconec què diuen les estadístiques sobre la influència del pa sec en la nostra salut, però algú des d’un despatx ha decidit que és perillós. És com si les administracions es posessin la tireta abans de fer-se el tall. Recordo fa uns anys que van saltar totes les alarmes i protocols sobre una suposada epidèmia d’una nova grip que no es va produir mai. Una activació que només va servir per engreixar, encara més, els beneficis de determinats laboratoris farmacèutics. En els mateixos moments, ja estava més que demostrat que la primera causa de baixa laboral a Europa era i és la depressió. Aquí no hi ha protocols ni alarmes, només les farmacèutiques segueixen espoliant els ciutadans amb la fabricació massiva de medicaments per amagar la realitat.