Pessebre tot l’any

Alguns afirmen que la il·lusió de Nadal s’esvaeix amb l’edat, però jo observo que algunes persones com més grans es fan més esperen aquests dies i més els viuen amb intensitat. En Jordi Basté, per exemple. L’altre dia confessava en un article la seva addicció a tot el que fa referència a Nadal i el seu cicle complet. És clar que en Basté té una ànima una mica infantil. Si no la hi tingués no se sorprendria de les notícies ni les sabria transmetre amb la passió amb què ho fa. Mentre mantingui la il·lusió per Nadal, en Basté serà el gran periodista que és.

Vaig conèixer una senyora que es passava tot l’any pensant en el pessebre. Com que era molt tradicionalista es veia obligada a desfer-lo per la Candelera, el 2 de febrer. Però com que la tradició i l’Amades no marquen amb la mateixa precisió quan el pessebre s’ha de fer, ella s’hi posava a final d’estiu. Convivia mig any amb el pessebre al menjador i convidava tot el veïnat a contemplar-lo. “Quina novetat hi ha introduït aquest any, Tereseta?” Només es podia dir Tereseta, i la novetat era un any la cova a la dreta i l’altre any la cova a l’esquerra, i un any la reproducció amb suro del Cavall Bernat de Montserrat, allà al fons.

L’altre dia em vaig aturar davant la parada més ben assortida de la fira que cada any es munta a la plaça de Santa Anna. Hi vaig observar figuretes que es mouen: la Mare de Déu que acotxa el Nen; un fuster fent anar la garlopa; un forner introduint fogasses al forn... Una dona que fa un pessebre. Un pessebre dins d’un pessebre, com el teatre dins del teatre a Hamlet. La representació podria ser infinita: la figura que fa el pessebre podria introduir la figura d’una dona que fa el pessebre, que a la vegada faria un pessebre. Vaig evocar la senyora Tereseta que vivia dins un pessebre. També hi havia un caganer en actitud vivaç d’eixugar-se el cul. El venedor de la parada em va dir que aquests autòmats els porta de la fira de Nàpols. “A Nàpols també és típic el caganer?” “No, però aviat ho serà; aquest que veu va ser un encàrrec personal meu; com que el van fer en sèrie, ara se’n poden trobar a la fira de Nàpols.” El venedor visita cada any la fira de Nàpols, es passa l’any pensant en la fira de pessebres de Nàpols. Per mi que mantindria estiu i hivern la parada a la plaça de Santa Anna. Confirma la meva sospita amb aquesta observació: “Si els llums de Nadal dels carrers s’encenen un mes abans de festes, per què els apaguen l’endemà de Reis? Que els mantinguin un mes més, no?” Diu “un mes més” per no dir tot l’any. No em fa l’efecte que les figuretes mòbils tinguin gaire sortida. Les té per al seu gaudi personal. Quan tanca la parada es queda dins, i la senyora que fa un pessebre dins un pessebre és ell.