Tripartit partit

Als governs de coalició, és normal, fins i tot lògic, que quan s'entra en període electoral els socis marquin perfil i bescantin els companys de governament. És la lluita per conservar o guanyar electorat, segurs que la coalició els ha obligat a renúncies programàtiques que cal recuperar per no defraudar el vot de qui els hi pot posar confiança. Aquesta és la realitat que comença a emergir al país, quan s'ha donat el tret de sortida a la precampanya i els socis del tripartit es disposen a escenificar les diferències, intentant capitalitzar encerts i culpar els altres de les fallides.

Al setè any de govern tripartit, amb dues fases ben diferenciades, tot apunta que la fórmula arriba a la fi, ferida per la incapacitat de reconduir alguns discursos equivocats i assetjada per l'estratègia de l'oposició convergent. El president Montilla intenta aguantar l'envestida i vol mostrar coherència i responsabilitat institucional, però sap que repetir el tripartit només és possible si els seus socis aguanten l'actual percentatge electoral i això, avui, es presenta molt difícil. En la batalla pel vot, el conjunt dels tres socis ho té molt magre per quadrar els números totals, i una petita esquerda és suficient per trencar la possibilitat de govern.

Els darrers episodis no ajuden gens a reforçar el tripartit i Convergència ho ha aprofitat per afermar l'acció de desgast, sobretot carregant contra el més petit dels tres, intentant desestabilitzar el govern i beneficiar-se dels seus dubtes. Una acció que fa forat entre els votants dels tres socis, i fins i tot entre els militants, i que obliga els signants del Pacte del Tinell a defensar els propis perfils, a vegades contra les directrius del mateix govern.

Però, en la legítima actuació partidista, Joan Puigcercós ha sobrepassat la línia de la prudència i ha carregat desmesuradament contra Iniciativa, culpant-la de tots els mals i anunciant fermament que mai no repetirà en un govern on hi siguin els ecosocialistes i que, en cas que sigui possible una entesa d'esquerres, aquests li hauran de donar suport des de fora, però mai des del govern. Quan feia uns dies Carod Rovira defensava la necessitat d'un final feliç per al tripartit, Puigcercós ha dit que pot governar amb CiU o amb PSC, però mai amb Iniciativa, a qui ha culpat de tots, tots, els fracassos de l'actual govern. El noi d'Esquerra ha trencat definitivament el tripartit, potser nerviós en veure les enquestes poc favorables. A vuit mesos de passar per les urnes, governar el país serà un autèntic viacrucis.