Notícies econòmiques

Potser cal recordar dins el dens ressò mediàtic i opiniàtic de la forta crisi econòmica allò que bonnes nouvelles,pas nouvelles. Em decideixo a argumentar que les perspectives de l'economia catalana per al conjunt del 2010 no són tan dolentes com els més pessimistes esbrinen (potser m'ho agrairà algú?). Per exemple, els mateixos economistes que vàrem pecar d'optimistes o de mals previsors abans podem caure en la tentació de curar-nos en salut ara.

Partim del context internacional, de la mà del ben caut professor Muns: «S'espera que l'economia mundial creixi al 2010 entre un 3 i un 4%, els Estats Units, un 2,5%, i la UE, entre un 1 i un 2%». I al darrer Informe del Servei d'Estudis de «la Caixa» en fa aquesta valoració general: «Els núvols més negres s'allunyen per l'horitzó, els baròmetres pugen, el cel s'aclareix» (encara que caldrà continuar mirant-lo). O sigui que tot indica que els perills d'una recessió mundial més perllongada s'han evitat i relativament aviat –dos anys– i crec que, digui el que digui Sala Martín, mercès a l'aplicació mundial dels remeis keinesians.

Però aterrem a casa nostra, amb problemes com el derivat del major pes de la bombolla immobiliària i del seu trencament. En tot cas la conjuntura internacional millorada ofereix camp per a aquest mateix any per a la millora de les exportacions, que havien caigut molt i que ja al novembre s'estabilitzen, i per a uns millors resultats turístics. Cal tenir en compte que la nostra economia ja és molt oberta, exportant sobretot a la UE entre un 30 i un 40% de la producció, i que la demanda externa es prou elàstica –intensitat de resposta– als creixements de renda als països d'origen, sobretot el turisme. De fet, alguns mercats d'exportació com ara França ja han començat a respondre positivament.

Les empreses amb millors perspectives ara són les que han fet bona implantació tecnològica i esforç d'internacionalització, industrials i de serveis. Però tornant al conjunt, quan parlo d'una certa millora ho faig en termes de parada de la caiguda, molt forta des de la tardor del 2008 fins a la del 2009, i de perspectives per al 2010. I costarà més temps recuperar els nivells posem del 2007 i fins i tot, per a algunes empreses, els del conjunt del 2008 (inèrcia, encara).

La Cambra de Comerç de Barcelona, ben fiable, també detecta que el darrer trimestre del 2009 ja no s'empitjora, així com una certa millora en les perspectives ja per al primers mesos del 2010. I és que les empreses –industrials i algunes de serveis– que he pogut connectar diuen preveure una millora per al 2010; algunes la quantifiquen en un augment del 10% de les seves vendes, sobretot basant-se en l'exportació.

Algunes reserves necessàries: el cicle immobiliari té el seu propi ritme, encara que els preus tan sols han caigut, en conjunt, un 6% al 2009. Tant la inversió com l'ocupació aniran a remolc (qui esperi la creació neta d'ocupació com a únic indicador de sortida de la recessió haurà d'esperar prou més).

Per acabar, els índexs de confiança que diuen alguns del futur comportament han millorat els darrers temps a la UE (Font de la Comissió Europea), tant empresarials com dels consumidors i a casa nostra s'ha parat la caiguda de la confiança del consumidor. Anim, home, ànim! I una mica de paciència. A l'entrada de l'estiu en tornarem a parlar.