La pluja, un mirall de la societat

El temps ocupa sempre part de la nostra vida, i és un tema que sovint surt quan ens trobem el veí del primer primera, el company de feina a l'ascensor, la veïna del segon segona que passeja amb el gos, els col·legues d'un curs d'escriptura..., sempre hi ha un moment per parlar del temps, i també del Barça, és clar. El temps forma part de les converses que acompanyen un entrepà calent amb un tallat o un cafè, i ens influeix, i molt, i fins i tot ens trastoca.

Josep Pla ens parla de la tramuntana en el seu llibre El meu país, per dir-nos que «La tramuntana és una alliberació, un ambient propici a la impetuositat i a la vehemència. El garbí és malaltís; la tramuntana és fresca i sana. El garbí esborra les estrelles; la tramuntana crea cels rutilants d'una prodigiosa bellesa».

Aquests dies, però, les pàgines d'actualitat a la secció d'El Temps és la pluja. La pluja ha estat sempre un tema literari, poètic, com el vers del poeta malauradament finat l'any 1992 Valerià Pujol: «Plou al carrer damunt de cada cosa / i cada cosa creix», uns versos intimistes que mesuren el pas del temps, i l'efecte de l'aigua en l'estat d'ànim.

Per a molta gent, però, aquests dies de pluja ens creen neguit, per la mullena de peus si no anem ben calçats, perquè és dilluns i tornem a treballar, i agafem el metro o l'autobús, traginant un paraigua ben moll que regalima i ens mulla el camal quan el pleguem, perquè no veiem sortir el sol, que tant necessitem, perquè l'aigua –fent psicologia barata– ens fa retrocedir en el temps, i aleshores voldríem tornar al ventre de la mare, quan fa molts anys, encara no havíem nascut, però som a fora, en aquest món de mones, i ens repeteix haver d'aguantar un cap torracollons o un company de feina que fa mèrits per ser el pilota més eficient.

Aquests dies de pluja els comentem sense aprofundir-hi gaire, però són a la punta de la llengua, perquè és el comentari més fàcil quan no volem abordar les coses que realment ens preocupen. Una conversa meteorològica no és altra cosa que un element distractor dels sentiments del cor o dels professionals.

La pluja ens aporta beneficis, perquè omple els pantans, però també provoca inundacions o emplena baixos de cases, i ens irrita quan no podem sortir al carrer, perquè ens obliga a arrecerar-nos. La pluja convida a estar-nos a casa i observar la dansa que fan dues gotes rere els vidres, veure com juguen, com tentinegen per un circuit sinuós, ara s'aturen, ara continuen, fins que sorprenentment es troben i creixen en un corriol aquós que mor i aleshores en comencen a dansar d'altres. Mentrestant, a fora, uns nens xipollegen camí cap a l'escola i la mare els renya perquè es mullaran la roba i a última hora s'hauran de canviar perquè no agafin cap refredat.

El refranyer també aplega un bon grapat de dites sobre la pluja, com ara «El gener diu al febrer: jo he plogut molt; tu plou als sembrats», o bé, «Aigua de març, pluja als sembrats», i així podríem seguir amb altres mesos de l'any. Els refranys ens parlen del desig del pagès, de la seva preocupació pel temps, per les collites. Els poetes ens parlen de sentiments, del temps més interior, del que sentim quan plou, de la vida, del sexe, de l'amor, del que portem més amagat, dels trasbalsos més íntims, més personals. Els meteoròlegs ens parlen d'estadístiques i de previsions, ens parlen de com hem de vestir-nos, com hem de preparar-nos davant les inclemències del temps, i el govern ens parla de seguretat, de no agafar el cotxe amb pluges torrencials...

I la gent parla del temps i de la pluja perquè no ens agrada mullar-nos i perquè és una conversa banal, una primera conversa per expressar en el fons sentiments i, si convé, entrar en qüestions que ens preocupen més, com ara la continuïtat de l'empresa, el suplici si arribarem a final de mes, el diàleg de parella o si el Madrid punxa per distanciar-nos a més punts.

La pluja parla, ens comunica quan cau al damunt, i ens fa reaccionar de mil maneres. És un regal que ens fa la natura, i aquest regal el destapem de cinquanta mil maneres, amb poesia, amb renecs, amb esperança pagesívola, amb renúncies, però, al cap i a la fi, pertorbant-nos i removent l'estat d'ànim per desitjar amb més força que mai un sol resplendent que ens reconstitueixi l'esperit per continuar els nostres projectes més ambiciosos. Ara em toca aixoplugar-me perquè aquest article no acabi en paper mullat.