Eleccions atípiques

La campanya electoral ha estat atípica, en tots els aspectes, des del moment de la seva convocatòria. Unes eleccions filles de l’article 155 de la Constitució, que s’ha aplicat segons alguns sectors jurídics de manera barroera, ja que hi ha dubtes sobre la seva legalitat. Però hem pogut constatar que les lleis s’apliquen, no en l’esperit en què el legislador les va parir, sinó segons la interpretació que en fan aquells que ostenten el poder polític i judicial, a cada moment, en funció de la situació política i social. I si no, només hem de veure com s’estan forçant els articles 472, 473, 544 i 555 del Codi Penal sobre els delictes de rebel·lió i sedició i el 510 relacionat amb els delictes d’odi. Amb tot, i malgrat les contradiccions que pugui suposar, en aquestes eleccions hi concorren tots els partits, amb la qual cosa avalen el mateix marc legal que qüestionen. La campanya ha tingut també una presència judicial important, que respon a estratègies partidistes de judicialització de la política, fins a nivells i detalls insignificants. Determinats partits polítics han destinat recursos i personal, exclusivament, a presentar denúncies a les juntes electorals, fins al punt que pràcticament s’ha prohibit la utilització d’un color. S’ha prohibit literalment en la il·luminació de les fonts de Barcelona. Esperpèntic! Curiosament, l’allau de denúncies només ha vingut des d’una banda dels dos grans blocs electorals que concorren a les eleccions. En la jornada electoral, però, veurem que el creuament de denúncies per incidències vindrà de tots els partits i superarà de llarg qualsevol altra confrontació electoral. També ha estat atípica la presència de polítics estatals en unes eleccions al Parlament de Catalunya, i sobretot de membres del govern de l’Estat, com la de Mariano Rajoy, que en la seva visita a les comarques gironines anava envoltat d’un desplegament policial que només es pot comparar amb el que hem vist quan ha vingut Felip VI. La despesa de recursos públics en mesures de seguretat que generen aquestes mogudes de campanyes electorals de partit, s’han quantificat i se sap qui les paga? També s’ha dit que alguns candidats, tot i no ostentar cap càrrec públic, portaven escortes, mentre que altres no han tingut cap mena de protecció. Curiós. I així podríem anar repassant un munt de detalls i diferències en el tracte que han rebut uns i altres candidats. Tot plegat se suposa que respon al fet d’una campanya i unes eleccions atípiques.