L’efecte Puigdemont

Com que ahir estàvem tots entretinguts sumant els resultats dels dos blocs del 21-D, i pendents de si el bloc republicà superava el del 155, com així va ser, va passar una mica desapercebuda l’anàlisi de si hi havia hagut o no cap efecte Puigdemont. I és evident que hi va ser. A Puigdemont totes les enquestes, sense excepció, fins i tot les del mateix dia, el col·locaven a una certa distància d’ERC. Feia tants dies que era així que fins i tot els republicans havien venut el blat sense tenir-lo al sac i ben lligat. Puigdemont va fer una aposta arriscada, molt arriscada. Incomodant fins i tot el seu partit, va optar (hi ha qui utilitza el verb imposar) per una llista de país sense pràcticament militants i amb molts independents. I li va sortir bé. Dijous (i ja em sap greu per Arrimadas) es tractava d’això: o Puigdemont o Rajoy, i va guanyar Puigdemont. Puigdemont va ser el vot útil per als pedecatistes (no sé com s’ha de dir, això) però també per a alguns republicans i alguns cupaires. Entretinguin-se si no a veure què ha passat en alguns municipis i veuran que és així. Puigdemont no només n’ha sortit viu sinó amb un lideratge indiscutible que ara, però, haurà de saber administrar. Jo no soc ningú per donar consells (i més aquests dies que estic al llit enfebrat per culpa d’algun maleït virus), però em sembla que, un cop fet allò que semblava increïble (guanyar el bloc del 155 i imposar-se al mateix temps en el seu propi bloc), ara li cal prudència. És Rajoy qui ha d’estar nerviós. I ahir ho estava. No va fer cap autocrítica i fins i tot el seu fidel Moragas ha fugit cames ajudeu-me. I això mentre Puigdemont continuava essent el centre d’atenció internacional. Van veure la roda de premsa d’ahir? Multitudinària. Han llegit la premsa internacional? No parlen de la victòria d’Arrimadas; parlen de la victòria de l’independentisme. Si alguna lliçó hem après aquests darrers mesos és que les presses són males conselleres. Per això penso que el que ha de fer Puigdemont és administrar molt bé, amb intel·ligència, sense presses ni riscos, els pròxims moviments. Convertint la distància no pas en un problema sinó en un avantatge. Puigdemont, vaja, ha de saber administrar l’efecte Puigdemont.