Innocents

Les festes d’aquests dies representen l’apoteosi de les celebracions en honor de l’edat de la innocència. Hi ha adults que són capaços de mantenir l’escalf interior de la innocència. Sovint es posen cuirasses per dissimular el nen que porten a dins. Per dir-ho com Josep Pla: “La gent creu que jo soc un cínic cru, pur i total”, però ell mateix es declara “un candorós recalcitrant”. En aquest món tan curiós tothom se sent incomprès. La qüestió és que entre Nadal i Reis ens trobem amb la diada dels Sants Innocents. En temps reculats, èpoques més donades a la credulitat general, la diada obligava a descobrir una notícia falsa al diari. Una notícia falsa al diari! Qui podria, avui, esbrinar quina és la mentida quan ens són servides dia a dia per satisfer les diverses línies editorials? Insisteixo: en altre temps publicar una falsedat es considerava notícia i tenia un dia reservat al calendari. L’endemà era puntualment desmentida i la gent comentava la facècia del dia dels Sants Innocents. La més antològica que recordo va ser la que es va empescar la venerable BBC un primer d’abril de 1957 (a Anglaterra les innocentades es fan cada primer d’abril). Eren els temps pioners de la televisió i el mitjà tenia una pàtina de gran solvència. Aquell dia van emetre un documental de tres minuts sobre la collita primaveral dels espaguetis a la regió del Ticino, a la Suïssa italiana. S’ha d’entendre que la pasta a l’Anglaterra de l’època era gairebé un menjar exòtic. El reportatge mostrava com a la riba del llac Lugano, una família collia els espaguetis que penjaven dels arbres en flor i els posaven a assecar en unes plates allargades. Al final es podia veure com uns alegres comensals menjaven els primers fruits de la collita: “Del jardí a la taula”, deia una veu en off. Aquell documental va causar sensació. Per alguns, la brometa va fer perdre respectabilitat a la BBC, però molts van córrer a les agències de viatges per veure si serien a temps de viatjar a Itàlia per presenciar la collita anual de l’espagueti.