2018

Darrer dia de l’any i deixem enrere una crònica d’incerteses. A mitjanit encetarem el 2018 amb més preguntes que respostes, però amb un ventall de desitjos que ens faran més forts i, fins i tot, més savis. Enterrem el vell, tot i que no ha arribat el nou.

Hem viscut, i vivim, encavalcats en un tobogan, quan la perplexitat dificulta saber com es desenvoluparà el futur immediat i quina rendibilitat traurem del fet d’haver-nos comptat. Ara coneixem que, amb matisos, estem en una Catalunya quasi empatada, on cal treballar per deixar endarrere el vell (monarquia) i imposar el nou (república), sabent explicar els avantatges estructurals i socials d’un nou paradigma més democràtic i progressista.

Endevinem que qualsevol canvi exigeix un gran esforç i que l’aparell caduc del vell estat és fort i utilitzarà totes les prebendes atresorades des del poder. La raó de la força contra la força de la raó. L’administració de la llei contra la legitimitat del moviment cívic. Res no serà fàcil, però el repte de la història ha estat plantejat i el món sap que Catalunya existeix i reclama el seu dret a ser, un argument que desafia qualsevol immobilisme.

Els fulls del calendari obliguen a seguir construint una societat més justa i participativa. Necessitem un govern sobiranista potent, que sàpiga posar en contradicció les imposicions que vinguin de Madrid i, a la vegada, que faci una gestió prou engrescadora per seduir la franja de catalans que encara no entén els guanys d’una gestió republicana.

Quan aquesta nit toquin les dotze campanades entrarem en un any de grans reptes per a Catalunya i per a cadascú de nosaltres. Segur, tot anirà bé. Salut i República!!