Full de ruta
La T-10 torna a disparar-se
El finançament del transport públic requereix d’una profunda reflexió, sense apriorismes i, si pot ser, allunyada dels partits polítics
Després de cinc anys de contenció, l’Autoritat del Transport Metropolità ha aprovat un augment mitjà del 2% en les tarifes del transport públic a l’àrea de Barcelona per a l’any 2018, un increment que s’enfila fins al 2,5% (l’índex de preus al consum és de l’1,9%) en la T-10, la targeta més usada. A més, el preu d’aquest títol multiviatge superarà la barrera psicològica dels 10 euros, com, de fet, ja havia fet l’any 2014. Llavors, una ferotge campanya social en contra, impulsada, en part, pel que llavors podia considerar-se la llavor del moviment Barcelona en Comú, i la realitat social d’una crisi que havia vingut per quedar-se, van fer que les administracions cerquessin fórmules per revertir la pujada. Les fórmules es van trobar tot i que, ja en aquell moment, es va veure que serien paper mullat, o electoralisme, diguin-li com vulguin, si no anaven acompanyades de mesures estructurals. I aquestes no han arribat. O estaven arribant però no s’han culminat. El Parlament treballava en una llei de finançament del transport públic i ha estat aniquilat pel 155 i la famosa T-Mobilitat s’està fent esperar més que la Sagrada Família.
Sigui com sigui, aquest any tocarà als usuaris abocar 16 milions addicionals al sistema; sistema, però, que en necessitarà 75 més per no fer fallida, D’aquests, l’Ajuntament, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat en garanteixen 50. L’Estat n’hauria d’aportar 25 més. Encara no ha badat boca. L’any 2010 va aportar 200 milions al sistema; per aquest any en té previstos 108. Sempre a la baixa. Un motiu més de desafecció dels catalans, i encara més si, per exemple, aquest Nadal van a Madrid a veure un musical infantil de moda i veuen com se les gasten en transport públic a la capital de l’Estat. Però el desinterès de l’Estat no és l’únic responsable; el finançament del transport públic, i encara més si ens creiem que és fonamental per lluitar contra la contaminació, requereix d’una profunda reflexió, sense apriorismes i, si pot ser, allunyada dels partits polítics.
