LA GALERIA
Votar, raó i passió
Josep Pla escriu al Quadern gris i a algun altre lloc que l’home és un animal sensual i no pas racional, al contrari del que se sol presumir. Montaigne ho diu semblantment: som un animal que cerquem la voluptuositat, a vegades cuinant. Si Pla hagués viscut aquestes darreres eleccions, hauria pogut reiterar-s’hi, particularment respecte a bona part del vot que ha obtingut la bella Inés. Petit excurs: el fet que Junts per Catalunya i ERC hi concorreguessin per separat potser sí que els ha beneficiat per passar el rasclet, però els reporta una factura mediàtica a favor de la guapa: la ciudadana es beneficia d’una atenció local –no pas internacional– que no tindria si JxCat i ERC poguessin exhibir els vots sumats, el doble dels que ella ha obtingut. Tornem a raó i passió electoral.
Potser sí que els noruecs, que no han de defensar la nació, la llengua, el ser, i comptant amb els generosos recursos del petroli, poden discernir amb el coixí o la parella si el Valhalla social s’escau en el centredreta moderat o en la moderada socialdemocràcia. Però aquí no, i pensem en dos paisatges on Cs ha tret molts vots: la Vila-roja gironina i la corona que encercla Barcelona, habitades per obrers, alguns a l’atur. La racionalitat els havia de decantar cap a partidaris d’un sou base més elevat, prestacions d’atur més generoses, sanitat i educació gratuïtes i de qualitat, habitatges de preus socials, etc. Però s’han decidit per un partit que presumeix de liberal, és a dir que si governés tendiria a privatitzar sanitat i educació, a deixar l’atur i el sou base sota mínims..., és a dir que empitjoraria “las cosas que realmente interesan a la ciudadanía”.
Volem trobar alguna explicació? Doncs hem de recórrer a la fascinació dels enamoraments: castigats econòmicament, a més l’esplèndida ciudadana els ha atemorit/seduït amb l’amenaça d’un passaport per anar a Espanya, la pèrdua de la condició d’espanyols, la persecució del castellà... No hi fa res que sigui fals el que els han fet témer dels que no han votat, i que sigui real i verídic el que perdrien si manés la que han afavorit. Es tracta de passió i no pas de raó. Congènita o induïda? És a dir: votar algú objectivament contrari als propis interessos ve a ser com l’escorpí que, al mig del riu, pessiga i mata la granota que el transporta encara que això li representi el propi ofegament? O és induïda pel –aquest sí– colossal adoctrinament dels (únics) canals de televisió públics i privats espanyols que veuen?