Pluja de milions

A finals de març, quan el referèndum de l’1 d’octubre encara estava a l’horitzó, el president espanyol, el nom del qual concorda sospitosament amb la inscripció “M. Rajoy” de les llibretes de Bárcenas, anunciava una “pluja de milions” per a Catalunya que s’havia de concretar en 4.200 milions d’euros invertits en infraestructures fins a l’any 2020. A finals del mes de setembre del mateix any, ja en plena campanya electoral del referèndum, Luis de Guindos obria les portes a reformar el sistema de finançament i a dotar Catalunya de més recursos si es renunciava a la idea de la independència. Ara que el referèndum ja ha passat i que, de moment, han pogut imposar el seu autoritarisme colonial a través d’una interpretació imaginativa de l’article 155 de la sagrada Constitució Espanyola, sembla que la pluja de milions l’havia presagiat un meteoròleg d’estar per casa. No només això, sinó que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha anunciat, per sorpresa i per la cara, una retallada de 780 milions d’euros als pressupostos de la Generalitat de Catalunya. “Espanya és la solució”, deia el lema electoral del PP en les eleccions del 21 de desembre. La solució per a ells mateixos, segur: molts d’ells han viscut tota la vida de l’Espanya que diuen que estimen. Però no per als catalans. Mentre ens collen econòmicament, controlen els nostres comptes i centrifuguen els problemes econòmics estatals, van entonant la cantarella de centrar-se en la recuperació econòmica i les necessitats reals de la ciutadania. Gran relat. Primer, ja tenen ase dels cops per als propers daltabaixos econòmics espanyols: la culpa serà nostra per no acatar el “paga i calla”. Segon, les necessitats reals de la ciutadania no les podrem resoldre sense recursos ni inversions. Com cada cop que algú anuncia una “pluja de milions”, ja sigui en un casino, en una casa d’apostes, en una loteria o en un producte financer porqueria, tu hi sols perdre i ells hi solen guanyar.