Sentit comú i d’estat

Difícilment l’independentisme guanyarà cohesió i suport si les tres principals forces polítiques que l’impulsen no actuen amb més sentit comú i amb més sentit d’estat que no pas els que han acreditat en alguns casos. Ben poc n’acredita Marta Pascal, coordinadora general del PDeCAT, quan reacciona com va reaccionar defensant Jordi Baiget davant les declaracions que li van acabar costant el càrrec de conseller d’Empresa i de Coneixement. És prou conscient Pascal que la seva reacció va aixecar la sospita que es podia basar en la seva possible por que el seu marit, Joaquim Bohils, perdés la seva feina de cap del gabinet de la conselleria? Aquesta manera de fer realment l’allunya d’algunes pràctiques de l’antiga CDC que no s’haurien de repetir i l’acosta a l’autoexigència que s’hauria d’imposar qui ocupa un lloc tan visible en el panorama polític? Ben poc n’acredita Josep Lluís Salvadó, secretari general adjunt d’ERC, pel que es desprèn de les paraules que com a secretari d’Hisenda va dir sobre la ineficàcia de la conselleria més important que controlava el seu partit. És prou conscient que la seva incompetència esquitxa el procés independentista? Ben poc n’acredita Maria Rovira, regidora de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona, quan en un ple municipal acusa els Mossos d’Esquadra d’haver dut a terme execucions extrajudicialment quan van abatre terroristes vinculats als atemptats de l’agost a Barcelona i Cambrils. És prou conscient que no es pot viure en pau en una república si no es combat el terrorisme sense posar en perill la població?