Full de ruta
Cadenes
Quan es perd la confiança, quan els interessos són enfrontats, quan una de les parts se sent molt perjudicada, és legítim buscar una sortida, i la sortida lògica i civilitzada és que cadascú triï el seu camí. Unió i separació estan previstes i regulades per la llei en pràcticament tots els ordres, entre persones, a les famílies, entre empreses, en l’àmbit l’associatiu, en el laboral, en el polític, en l’internacional... L’única separació impossible, es veu, és la de Catalunya respecte d’Espanya. Per sobre del dret a l’autodeterminació dels pobles present en els tractats internacionals, per sobre del principi democràtic d’obeir el mandat dels ciutadans a les urnes, per sobre de la jurisprudència internacional (Kosova, etc.) o dels precedents legals en altres països (Escòcia, Quebec, Txecoslovàquia, Islàndia, Noruega, Eslovènia, Montenegro o les repúbliques bàltiques) hi ha la llei de l’embut espanyola. Molts catalans, i cada cop més, ja han triat sortir d’Espanya, tants per tenir la majoria al Parlament el 2015 i altre cop el 2017. L’intent ha acabat amb brutalitat policial, polítics a la presó o a l’exili, segrest de l’autogovern, ofec econòmic, criminalització de la independència, amenaça militar i més de mitja Espanya (segons enquestes) aplaudint amb les orelles i exigint veure el president Puigdemont a la presó. La unitat d’Espanya ha golejat la democràcia, la justícia, la separació de poders, els drets civils i les pròpies lleis espanyoles. I davant d’això, no hi ha full de ruta; només premisses clares de cara al futur. El govern d’Espanya, la major part del Congrés i la majoria dels seus ciutadans no volen atraure, sinó encadenar; no volen pactar, sinó imposar; no volen reconciliar, sinó fer mal, humiliar... i naturalment conservar el motor econòmic i els 16.000 milions nets que s’enduen cada any. És el vincle que volen amb els catalans. No han tingut vergonya a mostrar-ho; així doncs, ha quedat clar. A partir d’aquí, cal aixecar-se, perquè hi ha feina a fer. Primer, rescatar l’autogovern en tots els sentits, fer-lo útil per al país i els ciutadans, impedir que sepultin els fets i les idees, lluitar perquè es faci justícia a Europa amb tots els represaliats i convèncer molts més catalans que això no és convivència, és esclavitud.