Agafin-s’ho amb calma

Agafin-s’ho amb calma. Com que som a principi d’any i detecto encara molts hiperventilats, el meu consell per a aquest 2018 (que encara no els n’havia donat cap) és ben simple: agafin-s’ho amb calma. Agafin-s’ho amb calma perquè no estem davant ni d’un problema menor ni d’un problema fàcil de resoldre. Tenim (continuem tenint) un problema polític d’una dimensió desconeguda i tenim (continuem tenint) un govern a Espanya que, en comptes d’intentar resoldre’l, el fa cada cop més gran. Perquè el problema continua essent polític i han decidit no resoldre’l. Aquesta mateixa setmana, el president Rajoy, content com estava davant les dades optimistes de reducció de l’atur (ja en parlarem el mes vinent, quan els contractes de les festes de Nadal s’acabin), va fer un discurs cofoista vaticinant grans creixements econòmics. I, sense voler, va acabar reconeixent-ho: “L’únic factor d’incertesa que tenim en aquests moments per a l’economia espanyola i per a la creació d’ocupació és purament polític”, va dir, referint-se a la situació a Catalunya. Coi, Mariano, així admets que aquest és un problema “purament polític”? Finalment admets que no és un problema judicial ni un problema constitucional sinó un problema “polític”? Doncs sí. Ho va dir. I si els jutges han de resoldre problemes judicials, els mecànics problemes de mecànica i els matemàtics problemes de matemàtiques, qui ha de resoldre els problemes polítics? Potser els polítics, no? Però no. Preparin-se perquè aquest 2018, lluny d’intentar resoldre el problema polític que hi ha entre Catalunya i Espanya, lluny de reconèixer que el referèndum hauria estat una bona solució; en comptes de fer tot això, ja s’entreveu, el més probable és que Rajoy es dediqui a fer el problema més gran. La classe política catalana té ara un problema (que és el de fer un govern i escollir un president quan mig executiu és a l’exili i mig a la presó), però no s’enganyin: aquest problema (potser n’hauríem de dir repte, més que problema) es resoldrà, però tindrà efecte bumerang a Madrid i les relacions es tensaran encara més. Per això els recomano paciència, molta paciència. Agafin-s’ho amb calma i si els Reis no els han dut til·la, vagin a comprar-ne. Perquè vindran temps complicats, encara més complicats. Complicats i apassionants. I, lluny de perdre els nervis, necessitaran calma.