23-D

Íñigo Méndez de Vigo, ministre de Cultura sota el qual han marxat les obres de Sixena. Rafael Català, ministre de Justícia, de qui depèn la fiscalia que ha empès a exili i a la presó el govern. José María Aznar, “contigo empezó todo”. Juan Luis Cebrián, president de PRISA, editora d’El País. José Crehueras, editor de Planeta, propietari d’Antena3. Antonio Asensio Mosbah, president de Zeta, editor d’El Periódico. Santiago Bergareche, president de Vocento. Casimiro García-Abadillo, d’El Independiente. Eduardo Inda, d’OK Diario. Tots durament hostils fins i tot a un referèndum. José Manuel Vargas, expresident d’Aena. Íñigo Meiras, director de Ferrovial. Antonio Vázquez, president d’IAG –Iberia i Vueling–. Rodrigo Echenique, vicepresident del Santander. Fernando Martín, president de la immobiliària Martinsa. Manuel Manrique, president de la constructora Sacyr. Carlos Espinosa de los Monteros, comissionat de la Marca España. Ignacio López del Hierro, conseller de l’energètica Iberdrola i marit de Dolores de Cospedal, que tenia l’exèrcit preparat per intervenir a Catalunya.

Són alguns dels ocupants de la llotja del Bernabéu el 23 de desembre. Al mig de tots ells, Florentino Pérez, el nyap del qual al magatzem Castor costarà a cada ciutadà dos euros al mes en el rebut del gas durant 30 anys, malgrat la sentència en contra del Constitucional. Hi poden sumar els milions de la moratòria nuclear que pagarem a les elèctriques, el rescat dels bancs o les radials de Madrid. Capitalisme d’amiguets. Elits que aprofiten les institucions en benefici propi, que extreuen diners i llibertat dels contribuents a canvi d’una idea de seguretat que es diu Espanya. I ho defensaran fins a l’últim alè. Per cert, a la llotja del Bernabéu també hi era Marta Silva, filla de ministre de Franco, advocada de l’Estat que va presentar els recursos contra el 9-N i que va fer seure al banc dels acusats Leo Messi com a “capo d’organització criminal”. La puça es va quedar a gust. Però això som. I només es guanya jugant bé.